Skip to main content

Water Management and Irrigation in Medieval Mediterranean Societies: An Overview

  • Chapter
  • First Online:
Convivencia and Medieval Spain

Part of the book series: Mediterranean Perspectives ((MEPERS))

Abstract

This chapter focuses on the technical and historical features of water management in Medieval Mediterranean societies with the aim of identifying some general trends in irrigation techniques. First, research on ancient and medieval hydraulics must consider the ecological fragmentation of the Mediterranean region. Additionally, technical selection processes in Mediterranean societies are not homogeneous, but pursue different targets in ways that affect the organization of production as a whole. Indeed, these societies present equally varying features. In this sense, feudal and Islamic societies approached the construction of irrigation systems differently, despite sharing some specific techniques. It must be stressed that technical choices and forms of management are closely determined by social factors.

I like to look at big landscapes through small windows.

Thomas F. Glick

Universitat Autònoma de Barcelona; Research Group 2014 SGR 741 Agrarian Archaeology of the Middle Ages (ARAEM: http://grupsderecerca.uab.cat/araem/); Research Project: Agricultural organizations and Iberian conquests (12th–16th centuries). Studies of historical archaeology (HAR2017-82157-P), funded by the Spanish Government’s Plan Nacional de I-D-i (helena.kirchner@uab.cat).

This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.

Access this chapter

Chapter
USD 29.95
Price excludes VAT (USA)
  • Available as PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
eBook
USD 99.00
Price excludes VAT (USA)
  • Available as EPUB and PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
Hardcover Book
USD 129.99
Price excludes VAT (USA)
  • Durable hardcover edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info

Tax calculation will be finalised at checkout

Purchases are for personal use only

Institutional subscriptions

Notes

  1. 1.

    Peregrine Horden and Nicholas Purcell, The Corrupting Sea. A Study of Mediterranean History (Oxford: Blackwell Publishers, Ltd., 2000), 175.

  2. 2.

    Andrew Wilson, “Deliveries extra urbem: Aqueducts and the Countryside,” Journal of Roman Archaeology 12 (1999): 314–331; “Villas, Horticulture and Irrigation Infrastructure in the Tiber Valley,” in Mercator Placidissimus. The Tiber Valley in Antiquity. New research in the Upper and Middle River Valley, ed. Filippo Coarelli and Helen Patterson (Rome, 2009): 731–768; Robert Thomas, Andrew Wilson, “Water Supply for Roman Farms in Latium and South Etruria,” Papers of the British School at Rome 64 (1994): 139–196; Philippe Leveau, “Aménagements hydrauliques et utilisation de l’eau dans l’agriculture autour de Caesarea de Mautétanie (Cherchel, Algérie),” in L’homme et l’eau IV. L’eau dans l’agriculture (Lyon, 1987): 45–56.

  3. 3.

    Helena Kirchner, “Hidráulica campesina anterior a la generalización del dominio feudal. Casos en Cataluña,” in Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, ed. Josep Torró and Enric Guinot (València, 2012): 21–50.

  4. 4.

    Sante Bortolami, “Acque, mulini e folloni nella formazione del paesaggio urbano medievale (secoli XI–XIV),” in Paesaggi urbani dell’Italia padana nei secoli VIII–XIV (Bologna, 1988): 277–330; Maria Elena Cortese, L’acqua, il grano, il ferro. Opifici idraulici medievali nel bacino Farma-Merse (Firenze 1997); Paolo Squatriti, Water and Society in Early Medieval Italy. AD.400–1000. (Cambridge 1998), 142–145.

  5. 5.

    Helena Kirchner, “Hidráulica campesina anterior.”

  6. 6.

    Pierre Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d’une société. 2 Vols. (Toulouse, 1975), esp. vol.1, p.461; Jean Gautier-Dalché, “Moulin à eau, seigneurie, communauté rurale dans le nord de l’Espagne (IXe–XIIe siècles),” Études de Civilisation Médiévale. Mélanges en l’honneur de E. R. Labande. (Poitiers, 1974), 337–348.

  7. 7.

    Javier Martínez Jiménez, “The Continuity of Roman Water Supply Systems in Post-Roman Spain: The Case of Valentia, a Reliable Example?” Revista Arkeogzate 1 (2011): 125–144.

  8. 8.

    Squatriti, Water and Society, 16–18, 45–48.

  9. 9.

    Mathieu Arnoux, “Les moulins à eau en Europe occidentale (IXe–XIIe siècle). Aux origines d’une économie institutionnelle de l’énergie hydraulique,” Atti delle settimane LV, L’acqua nei secoli altomedievali 1 (Spoleto, 2009): 693–747, esp. 715–716.

  10. 10.

    Kirchner, “Hidráulica campesina anterior.”

  11. 11.

    Ducio Balestracci, “La politica delle acque urbane nell’Italia comunale,” Mélanges de l’École Française de Rome, Moyen âge-Temps Modernes 104, no. 2, (1992): 21–42; Sylvie Caucanas, Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle (Paris, 2002): 45–47; Kirchner, “Hidráulica campesina anterior”; Jean-Pierre Cuvillier, “L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne,” Mélanges de la Casa de Velázquez 20 (1984): 145–187, esp. 153.

  12. 12.

    Antoni Furió and Luís P. Martínez, “De la hidràulica andalusina a la feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval,” in L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica, Alzira, ed. Antoni Furió and Aureliano Lairón (Alzira: Universitat de València, 2000), 19–73; Josep Torró, “Arqueologia de la conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII–XIV),” in El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, ed. M. Barceló et al. (València, 2003), 153–200; Josep Torró, “Field and Canal-building after the Conquest: Modifications to the Cultivated Ecosystem in the Kingdom of Valencia, ca. 1250–ca. 1350,” in A World of Economics and History: Essays in Honor of Prof. Andrew M. Watson, ed. Brian A. Catlos (València, 2009), 77–108; Enric Guinot, “L’horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal,” Afers 51, pp. 271–300; Ferran Esquilache, Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social. Aldaia, 2007; Carlos Laliena, “Agua y progreso social en Aragón,” in Agua pasada. Regadíos en el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, ed. Julián Ortega (Zaragoza, 2008), 53–84; Carlos Laliena & Julián Ortega, “Formas feudales de especulación agraria: villas, viñas y acequias en el sur de Aragón (ca. 1170–1240),” in Hidráulica agraria, pp. 79–102; Alan J. Forey, “Notes on Irrigation in North-Eastern Spain During the 12th and 13th Centuries,” Anuario de Estudios Medievales 17 (1987): 119–132.

  13. 13.

    Caucanas, Moulins et irrigation, 48–49, 50–53, 56–58. Two examples of urban hydraulic systems promoted by a monarch or a city council are those of Puigcerdà and Manresa, in Catalonia: Helena Kirchner, Jaume Oliver, Susanna Vela, Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya. El Canal Reial de Puigcerdà, Bellaterra, 2002; Jordi Piñero, “La sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït al segle XIV per iniciativa del consell de la ciutat,” Arqueologia Medieval. La ciutat, ed. Flocel Sabaté and Jesús Brufal (Lleida, 2014), 443–468.

  14. 14.

    Cortese, L’acqua, il grano, 101–113.

  15. 15.

    Simone Teixeira, “O sistema hidraulico do Vale do Huecha sob o domínio do Mosteiro de Veruela (Aragao),” I Congresso de Arqueologia Peninsular 6 (Porto, 1995): 383–402; Carolina Batet, L’aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta (València, 2006).

  16. 16.

    Paolo Malanima, I piedi di legno. Una macchina alle origini dell’industria medievale, (Milano, 1988).

  17. 17.

    Horden and Purcell, The Corrupting Sea, 175.

  18. 18.

    The existence of state-driven initiatives does not give universal confirmation to Karl A. Wittfogel’s thesis. The fact that the state is an active promoter of hydraulic infrastructures does not make it, necessarily and always, “the founder of agricultural life.”The bibliography generated by Wittfogel’s hydraulic hypothesis is enormous. For al-Andalus see Fèlix Retamero, “La sombra alargada de Wittfogel. Irrigación y poder en al-Andalus,” in Al-Andalus/España. Historiografías en contraste. Siglos XVII–XXI, ed. Manuela Marín (Madrid, 2009), 263–293, esp. 277.

  19. 19.

    Denis Genequand, “Économie de production, affirmation du pouvoir et dolce vita: aspects de la polique de l’eau sous les Omeyyades au Bilad al-Sham,” in Stratégies d’acquisition de l’eau et société au Moyen-Orient depuis l’antiquité, ed. Mohamed Al-Dbiyat, Michel Mouton (dir.) (Beyrouth, 2009), 157–177.

  20. 20.

    Genequand, “Économie de production,” 160–174; Jacques Bujard, Denis Genequand: “Umm al-Walid et Khan az-Zabib, deux établissements omeyyades en limite du désert jordanien,” in Conquête de la steppe et appropiation des terres sur les marges arides du Croissant fertile, ed. Bernard Geyer (Lyon 2001), 189–218.

  21. 21.

    Amalia Levanoni: “Water Supply in Medieval Middle Eastern Cities: The Case of Cairo,” Al-Masaq, 20, no. 2 (2008): 179–205.

  22. 22.

    Miquel Barceló, “De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en Al-Andalus,” in El agua en la agricultura de al-Andalus, ed. Antonio Malpica Cuello (Granada, 1995), 25–39.

  23. 23.

    Antonio Malpica, “Un complejo hidráulico de época medieval: la Alhambra,” in El agua: mitos, ritos y realidades, ed. José A. González Alcantud and Antonio Malpica (Granada 1995), 215–239.

  24. 24.

    Genequand, “Économie de production,” 160.

  25. 25.

    Marcel Solignac, “Recherches sur les installations hydrauliques de Kairouan et des steppes tunisiennes, du VIe au XI e siècle (J.-C.),” Annales de l’Institut d’Études Orientales de l’Université d’Alger 10 (I952): 5-273.

  26. 26.

    Tariq Madani, “Le réseaux hydraulique de la ville de Fès,” Archéologie islamique 8–9 (1999), 119–142; “Évolution urbaine et réseau hydraulique de la ville de Fès,” in Ciudad y territorio en al-Andalus, ed. Lorenzo Cara Barrionuevo (Granada, 2000), 436–470.

  27. 27.

    Ricardo González Villaescusa, Las formas de los paisajes mediterráneos (Jaén: Universidad de Jaén, 2002), 353–371; Patrice Cressier, “Géométrie des reseaux et marqueurs des territoires. L’image du partage de l’eau dans le paysage médiévale (Espagne et Maroc),” Mélanges de la Casa de Velázquez 36-2 (2006): 39–59, esp. 46–48; Paul Pascon, Le haouz de Marrakech. 2 vols, (Paris-Rabat, 1977).

  28. 28.

    Javier Martínez Jiménez, “The Continuity of Roman.”

  29. 29.

    Ventura, Á. 2002: “Los acueductos romanos de Córdoba y su rehabilitación omeya,” Empúries 53, pp. 113–130; Ángel Ventura and Guadalupe Pizarro, “El Aqua Augusta (acueducto de Valdepuentes) y el abastecimiento de agua a la Colonia Patricia Corduba: investigaciones recientes (2000–2010),” Las técnicas y las construcciones de la ingeniería romana (Madrid, 2010): 175–204.

  30. 30.

    Miquel Barceló et al., Les aigües cercades. Qanât(s) a les Illes Orientals d’-Andalus, (Palma de Mallorca, 1986); M. Magdalena Riera Frau, Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa (Palma de Mallorca, 1993). See also in Jaén: María del Consuelo Díez-Bedmar, “A Medieval Case Study: the Qanât of “La Magdalena” and Its Influence on the Current Hydraulic System of the City of Jaén (Spain),” in Internationales Frontinus-Symposium. Wasserversorgung aus Qanaten—Qanate als Vorbilder im Tunnelbau (Luxemburg, 2003), 235–248. The underground galleries of Madrid, known as “viajes de agua,” have often been considered as Muslim qanât(s) because of the etymology of the place name Madrid established by J. Oliver Asín (J. Oliver Asín, Historia del nombre de Madrid (Madrid, 1958)). In fact, these underground channels were built since the seventeenth century: Eduardo Jiménez Rayado, El agua en el origen y desarrollo de Madrid en la Edad Media (Madrid 2011).

  31. 31.

    Bertrand Lafont, “Eau, pouvoir et société dans l’Orient ancien: approches théoriques, travaux de terrain et documentation écrite,” in Stratégies d’acquisition, 11–24.

  32. 32.

    Genequand, “Économie de production,” 159. Marie-Odile Rousset, “La moyenne vallée de l’Euphrate d’après les sources arabes,” in Peuplement rural et aménagements hydroagricoles dans la moyenne vallée de l’Euphrate, fin VIIe–XIXe siècle: Région de Deir ez Zōr-Abu Kemāl, Syrie: Mission Mésopotamie syrienne, archéologie islamique, 1986–1989, ed. Sophie Berthier (Damas, 2001), 555–571, esp. 566; Berthier “Peuplement rural et les aménagements hydroagricoles dans la moyenne vallée de l’Euphrate entre la fin du VIIe siècle et le XIV’siècle,” in Peuplement rural et aménagements, 86–149.

  33. 33.

    Abdul Razzak Zaqzouq: “Les norias. Anciens moyens d’irrigation les plus importants dans la région de Hama,” in Techniques et pratiques hydro-agricoles traditionelles en domaine irrigué. Approche pluridisciplinaire des modes de culture avant la modernisation en Syrie, vol. 2, ed. Bernard Geyer (Paris, 1990), 338–365.

  34. 34.

    Dorothy J. Thompson, “Irrigation and Drainage in the Early Ptolemaic Fayyum” and “New and Old in the Ptolemaic Fayyum,” in Agriculture in Egypt from Pharaonic to Modern Times, ed. Alan K. Bowman & Eugene Rogan (Oxford, 1999), 107–122 and 123–138.

  35. 35.

    Thierry Ruf, “L’histoire de la maîtrise de l’eau en Egypte,” in Aménagements hydro-agricoles et systèmes de production, Montpellier (1987): 361–374.

  36. 36.

    Levanoni, “Water Supply.” Furthermore, a huge dam on the Nile was conceived but never built: Mohammed El Faïz, Les maîtres de l’eau. Histoire de l’hydraulique arabe (Arles: Actes Sud, 2005), 129–130.

  37. 37.

    Alan K. Bowman and Eugene Rogan, “Agriculture in Egypt from Pharaonic to Modern times,” in Agriculture in Egypt, 1–32; Donald R. Hill, “The Nilometer. Mikyas,” in Encyclopaedia of Islam 7, Leiden (1990): 960–962; Tsugitaka Sato, “Irrigation in Rural Egypt from the 12th to the 14th Centuries –Especially in the Case of the Irrigation in Fayyûm Province,” Orient 8 (1972): 81–92.

  38. 38.

    Frank Braemer, Gourgen Davtian: “L’eau du Hauran: captages et gestion depuis le Bronze ancien,” in Stratégies d’acquisition, 45–68; Frank Braemer, Denis Genequand, Cécile Dumond Maridat, Pierre-M. Blanc, Jean-M. Dentzer, Damien Gazagne and Pierre Wech, “Long-term Management of Water in the Central Levant: the Hawran Case (Syria),” World Archaeology 41, no.1 (2009): 36–57. David Kennedy, “Water Supply and Use in the Southern Hauran, Jordan,” Journal of Field Archaeology 22, no. 3 (1995): 275–290.

  39. 39.

    Frank Braemer, Gourguen Davtian and Pascale Clauss-Balty, “L’habitat rurale en Syrie du Sud: quels contextes territoriaux?” in Hauran III. L’habitat dans les campagnes de Syrie du Sud aux époques classiques et médiévale, ed. Pascale Clauss-Balty (Beyrouth 2008), 7–18, esp. 10.

  40. 40.

    Jean-Marie Dentzer, Jacques Leblanc, Arnaud Chevalier, “Techniques et systèmes d’acquisition de l’eau à Bosra: iniciatives de groupes et pouvoirs politiques,” in Stratégies d’acquisition de l’eau, 106–132.

  41. 41.

    Zvi Ron, “Agricultural Terraces in the Judean Mountains,” Israel Exploration Journal 16 (1966): 33–49, 111–112.

  42. 42.

    Tony J. Wilkinson, “Water and Human Settlement in the Balikh Valley, Syria: Investigations From 1992–1995,” Journal of Field Archaeology 25 (1996): 63–87.

  43. 43.

    Braemer & Davtian, “L’eau du Hauran”: 66.

  44. 44.

    Bernard Geyer, “Pratiques d’acquisition de l’eau et modalités de peuplement dans les Marges arides de la Syrie du Nord,” in Stratégies d’acquisition, 25–43; Chafic Safadi, “La foggara, système hydraulique antique, serait-elle toujours concevable dans la mise en valeur des eaux souterraines en Syrie?” in Techniques et pratiques, vol 2, 285–292; Marie-Odile Rousset, “Qanâts de la steppe syrienne,” in Entre nomades et sédentaires. Prospections en Syrie su Nord et en Jordanie du Sud, ed. Pierre-Louis Gatier, Bernard Geyer, Marie-Odile Rousset (Yon 2010), 241–270; Bernard Geyer, Marie-Odile Rousset, “Les steppes arides de la Syrie du Nord à l’époque byzantine ou la ruée vers l’est.,” in Conquête de la steppe et appropiation des terres sur les marges arides du Croissant fertile, ed. Bernard Geyer (Lyon, 2011), 111–121.

  45. 45.

    Vincent Lagardère, “Droit des eaux et des installations hydrauliques au Maghreb et en Andalus au XIe et XIIème siècles dans le Mi’yar d’Al-Wansarîsi,” Les Cahiers de Tunisie 37 (1988): 83–122, esp. 93–95.

  46. 46.

    Maria Antonia Carbonero, Patrice Cressier, Larbi Erbati, “Exemple de transformation radicale et planifiée du paysage agraire au Moyen-Age: Taghssa (province de Chefchaouen, Maroc),” Bulletin d’archéologie marocaine 19 (2002): 219–256.

  47. 47.

    Jean Despois, “Les paysages agraires traditionnels du Maghreb et du Sahara septentrional,” Annales de Géographie 73, no. 396 (1964): 129–171, esp. 168–171.

  48. 48.

    Andrew I. Wilson, David. J. Mattingly, “Irrigation Technologies: Foggaras, Wells and Field Systems,” in The archaeology of Fazzan, 1. Synthesis, ed. D. J. Mattingly (London 2003): 235–278; Andrew Wilson, “Foggaras in Ancient North Africa. Or How to Marry a Berber Princess,” in Contrôle et distribution de l’eau dans le Maghreb antique et médiéval, ed. V. Bridoux (Rome 2009, 18–39).

  49. 49.

    Capitaine Lô, “Les foggaras du Tidikelt,” Travaux de l’Institut de Recherches Sahariennes 10 (1953–1954): 139–179, esp. 142–144.

  50. 50.

    R. Capot-Rey, Lt. W. Damade, “Irrigation et structure agraire à Tamentit (Touat),” Travaux de l’Institut de Recherches Sahariennes 21 (1962): 99–118, esp. 113.

  51. 51.

    Brent D. Shaw, “Water and Society in the Ancient Mahgrib: Technology, Property and Development,” Antiquités Africaines 20 (1984): 121–173, esp. 164, suggest a Neolithic or Bronze Age origin for these techniques.

  52. 52.

    Shaw, “Water and society”; Jean Despois, “La culture en terrasses dans l’Afrique du Nord.” Annales. Économies, Sociétés, Civilisations 11 no.1 (1956): 42–50; David Gilbertson and Chris O. Hunt: “Romano-Libyan Agriculture: Walls and Floodwater Farming,” in Farming the Desert: The UNESCO Libyan Valleys Archaeological Survey, vol.1, ed. G.W.W. Barker (Paris, Tripoli & London 1996), 191–225, esp. 217–222; Hédi ben Ouezdou and Pol Trousset, “Aménagements hydrauliques dans le sud-est tunisien,” in Contrôle et distribution de l’eau dans le Maghreb antique et médiéval, ed. V. Bridoux (Rome 2009), 1–18.

  53. 53.

    Michael Evenari, Leslie Shanan, Naptali Tadmor, The Negev. The Challenge of a Desert (Cambridge, MA, 1982); Y. Kedar, “Ancient Agriculture at Shivtah in the Negev,” Israel Exploration Journal 7 (1957): 178–189; Nelson Glueck, Rivers in the Desert: the Exploration of the Negev, and Adventure in Archaeology (London, 1959), 90–92.

  54. 54.

    Shaw, “Water and Society,” 151–155. In the same way, Hitchner makes the difference in Tunisia between the indigenous areas in the mountains and the Roman ones on the plain (R. Bruce Hitchner, “Irrigation, Terrasses, Dams, and Aqueducts in the Region of Cilium (mod. Kasserine),” in Productions et exportations africaines. Actualités archéologiques en Afrique du Nord antique et médiévale, ed. Pol Trousset (Paris, 1995): 143–156).

  55. 55.

    Gilbertson and Hunt: “Romano-Libyan Agriculture.” See also, Michel Reddé, “Occupation humaine et mise en valeur économique dans les vallées du nord de la Libye: l’exemple du Wadi Tlal,” L’Afrique aux époques vandale et byzantine et le passage à l’Islam. Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques 19 (1983): 173–182.

  56. 56.

    David Mattingly “Explanations: People as Agency,” in Farming the Desert, 319–342; Graham Barker, David D. Gilbertson, “Farming the Desert: Retrospect and Prospect,” in Farming the Desert, 342–363, esp. 352–355.

  57. 57.

    Ouezdou, Trousset: “Aménagements hydrauliques,” 8.

  58. 58.

    Miquel Barceló, “Immigration berbère et établissements paysans à Ibiza (902–1235). À la recherche de la logique de la construction d’une nouvelle société,” in Castrum 7. Zones côtières littorales dans le monde méditerranéen au Moyen âge: défense, peuplement, mise en valeur, ed. Jean-Marie Martin (Roma-Madrid, 2001), 291–321.

  59. 59.

    Andrew M. Watson, Agricultural Innovation in the Early Islamic World: the Diffusion of Crops and Farming Techniques 700–1100, (Cambridge, 1983).

  60. 60.

    M. Decker gives evidences for the ancient cultivation of durum wheat, cotton, rice, and artichokes. His ideas on the dissemination of some of these cultivars in al-Andalus in the Roman period are based on the work of Karl Butzer, who suggests a Roman origin for the major huertas in the east of the Iberian Peninsula without offering solid evidence for it. Michael Decker, “Plants and Progress: Rethinking the Islamic Agricultural Revolution,” Journal of World History 20, no. 2 (2009): 187–206; Karl W. Butzer, J. F.Mateu, E. K. Butzer, P. Kraus, “Irrigation Agro-systems in Eastern Spain: Roman or Islamic origins?” Annals of the Association of American Geographers 75, no. 4 (2010): 479–509.

  61. 61.

    Barceló et al., Les aigües cercades; Patrice Cressier, “Archéologie des structures hydrauliques en Al-Andalus.” El agua en las zonas áridas: arqueología e historia. I Coloquio de historia y medio físico 1 (Almería, 1989): 51–92; Thomas F. Glick, Helena Kirchner, “Hydraulic Systems and Technologies of Islamic Spain: History and Archaeology” in Working With Water in Medieval Europe. Technology and Resource-Use, ed. P. Squatriti (Leiden-London-Köln, 2000), 267–329.

  62. 62.

    Thomas F. Glick, Irrigation and Society in Medieval Valencia (Cambridge, MA, 1970); “Medieval Irrigation Clocks,” Technology and Culture 10 (1969): 424–428; “Hydraulic Technology in al-Andalus,” in The legacy of Muslim Spain, ed. T.F. Glick (Leiden, 1992), 974–986; “El sentido arqueológico de las instituciones hidráulicas. Regadío bereber y regadío español,” in II Jornadas de Cultura islámica: Aragón vive su historia (Madrid, 1992), 165–171.

  63. 63.

    Lucie Bolens, Agronomes andalous du Moyen-Age (Genève, 1981).

  64. 64.

    Fèlix Retamero, “‘Un conjunto de reglas sabias y ordenadas’. La disciplina agraria del sultan,” in De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080–1100), ed. Carlos Laliena and Juan F. Utrilla (Zaragoza, 1998), 75–91; Retamero, “La sombra alargada,” 275–278.

  65. 65.

    Julio Samsó, “Ibn Hišâm al-Lajmî y el primer jardín botánico de al-Andalus,” Revista del Instituto Egipcio 21 (1991–1992): 134–145.

  66. 66.

    Virgilio Martínez Enamorado, Al-Andalus desde la periferia. La formación de una sociedad musulmana en tierras malagueñas (siglos VIII–X). (Málaga, 2003), 114–116.

  67. 67.

    Natàlia Alonso, Ferran Antolín, Helena Kirchner, “Novelties and Legacies in Crops and Agricultural Practices of the Islamic Period in the North-East of the Iberian Peninsula: the Archaeobotanical Evidence,” in Madîna Balagî, Madîna Lârida and Madîna Turṭûša, Quaternary International 346 (2014): 149–161.

  68. 68.

    André Bazzana and Pierre Guichard, “Irrigation et société dans l’Espagne orientale au Moyen Âge,” in L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient 2 (Lyon, 1981), 115–140; Pierre Guichard, “L’eau dans le monde musulman medieval, ”L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient 2 (Lyon, 1982): 117–124.

  69. 69.

    Barceló, “La qüestió de l’hidraulisme andalusí,” in Les aigües cercades, 9–36.

  70. 70.

    In 2005, the number of cases was 160: Eugènia Sitjes, “Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de Al-Andalus.” Arqueología Espacial 26 (2006): 263–291.

  71. 71.

    Thomas F. Glick, Helena Kirchner, “Hydraulic Systems and Technologies.”

  72. 72.

    Eugènia Sitjes, “Inventario y tipología.” The difference between macro-, meso-, and micro-hydraulic systems makes no sense in historical perspective; it only shows current conditions: Karl W. Butzer, J. F. Mateu, E. K. Butzer, P. Kraus, “Irrigation Agro-systems in Eastern Spain,” 479–509.

  73. 73.

    Fèlix Retamero, “Lo que el tamaño importa. Cuándo y por qué se modificaron los antiguos sistemas hidráulicos andalusíes.” Arqueología Espacial 26 (2006): 293–310.

  74. 74.

    Helena Kirchner, “Original Design, Tribal Management and Modifications in Medieval Hydraulic Systems in the Balearic Islands (Spain),” World Archaeology 41, no. 1(2009): 148–165.

  75. 75.

    Helena Kirchner, La construcció de l’espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró (Palma de Mallorca, 1997); “Redes de asentamientos andalusíes y espacios irrigados a partir de qanât(s) en la sierra de Tramuntana de Mallorca: una reconsideración de la construcción del espacio campesino en Mayûrqa,” in Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, ed. H. Kirchner (Oxford, 2010), 79–94; Mercè Argemí, Miquel Barceló, Helena Kirchner, Carmen Navarro,“ Buscatell: un sistema hidràulic compartit per diversos assentaments” in El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabîsa, ed. Helena Kirchner and Miquel Barceló (Formentera: Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1997), 36–51; Barceló, Retamero eds. Els barrancs tancats; Eugènia Sitjes, “Espacios agrarios y redes de asentamientos andalusíes en Manacor (Mallorca),” in Por una arqueología agraria, 61–78.

  76. 76.

    Kirchner, “Original design”; La construcció de l’espai; “Redes de asentamientos”; Eugènia Sitjes, “Espacios agrarios”; Glick & Kirchner, “Hydraulic Systems.”

  77. 77.

    Helena Kirchner, “Watermills in the Balearic Islands During the Muslim Period,” in Processing, Storage, Distribution of Food. Food in the Medieval Rural Environment. Ruralia, ed. J. Klápste and P. Sommer (Turnhout: Brepols, 2011), 45–55.

  78. 78.

    Miquel Barceló, Ricardo González Villaescusa, Helena Kirchner, “La construction d’un espace agraire drainé au hawz de la Madîna de Yâbisa (Ibiza, Baléares),” in La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes. XVIIe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, ed. Joëlle Burnouf, Jean-Paul Bravard, Gérard Chouquer (Sophia Antipolis, 1997), 113–125.

  79. 79.

    Fèlix Retamero and Bernat Moll, “Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos X-XIII,” in Por una arqueología agraria, 95–106.

  80. 80.

    Helena Kirchner, Antoni Virgili, Ferran Antolín, Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madîna Turṭûša (Tortosa) antes de 1148, Historia Agraria 62 (2014): 11–45; Helena Kirchner, Antoni Virgili, Arnald Puy, Drainage and Irrigation Systems in madîna Turṭûša (Tortosa, Spain) (eighth to twelfth centuries), International Medieval Meeting Lleida, 28 (2011), forthcoming.

  81. 81.

    Esquilache, Història de l’horta d’Aldaia; “L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València,” Recerques 62 (2011): 5–36; Ferran Esquilache has done a thorough documentary analysis and detailed survey work in the Huerta of Valencia that lead to a description of several phases of creation of this irrigated area. See his recently defended PhD thesis: Ferran Esquilache, Els espais agraris I l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció I evolució de l’Horta de València entre els segles VIII I XIII. PhD Thesis, Universitat de València (2016), http://roderic.uv.es/

  82. 82.

    The written evidence recording the layout of the acequias and the procedures for water distribution in the city of Granada has been examined in detail by an excellent work, but we still lack a precise plan of these water systems. Carmen Trillo, Agua, tierra y hombres en al-Andalus. La dimensión agrícola del mundo nazarí. Granada, 2004. Significant archeological work has been done in Madînat Ilbîra (Granada), the urban precedent of Garnâṭa (Granada), where several rural settlements with small irrigated areas supplied by qanât(s) have been located. Antonio Malpica, “El paisaje rural medieval en la Vega de Granada y la ciudad de Ilbîra,” Arqueología Espacial 26 (2006): 227–242.

  83. 83.

    José M. Martín Civantos, Poblamiento y territorio medieval en el Zenete (Granada) (Granada, 2007); Miguel Jiménez Puertas, El poblamiento del territorio de Loja en la Edad Media (Granada, 2002); André Bazzana, John De Meulemeester, “Irrigation Systems of Islamic Origin in the Valle de Ricote (Murcia, Spain),” in Ruralia II. Památky archeologické, ed. Jan Fridrich (Praga, 1998), 152–160; Marielle Bertrand, Patrice Cressier, “Irrigation et aménagement du terroir dans la vallée de l’Andarax (Almería): les reseaux anciens de Ragol,” Mélanges de la Casa de Velázquez 21 (1985); 115–135; Carmen Navarro stressed the difficulties involved in distinguishing between different development phases in huertas, “El tamaño de los sistemas hidráulicos de origen andalusí. La documentación escrita y la arqueología hidráulica,” in Agricultura y regadío en al-Andalus. II Coloquio de historia y medio físico, ed. Lorenzo Cara Barrionuevo and Antonio Malpica Cuello (Granada, 1995, 177–189). See also some remarks by Arnald Puy, “La huerta de Ricote (Murcia, España) entre los siglos XV y XVIII,” Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media (Oxford, 2012): 199–209.

  84. 84.

    Josep Torró, “Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalano-aragonesa y su contexto,” in De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y post-coloniales, eds. G. Cano y A. Delgado (València, 2008), 91–118.

  85. 85.

    Helena Kirchner, “Colonització de lo regne de Mallorques qui és dins la mar. La subversió feudal dels espais agraris andalusins a Mallorca,” in Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, ed. Ph. Sénac (Perpinyà, 1995): 279–316; “Arqueologia colonial: espais andalusins i pobladors catalans, 1229–1300,” in El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, eds. M. Barceló et al. (València, 2003), 201–236; Batet, L’aigua conquerida; Antoni Virgili, “La infraestructura hidràulica de la Conca del Gaià a mitjan segle XII segons el “Llibre Blanch” de Santes Creus,” Universitat Tarraconensis 8 (1985–1986): 215–226; “Espacios drenados andalusíes y la imposición de las pautas agrarias feudales en el prado de Tortosa (segunda mitad del siglo XII),” in Por una arqueología agraria, ed. Helena Kirchner (Oxford, 2010), 147–156.

  86. 86.

    Furió and Martínez, “De la hidràulica andalusí”; Josep Torró, “Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització Cristiana,” Afers 51 (2005): 301–356; “Field and Canal-building after the Conquest,” 77–108; Josep Torró, “Tierras ganadas. Aterrazamiento de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano,” in Por una arqueología agraria, ed. H. Kirchner (Oxford, 2010), 157–172; Enric Guinot, “L’horta de València”; Enric Guinot and Sergi Selma, “La construcción del paisaje en una huerta feudal: la Sèquia Major de Vila-Real (siglos XIII–XV),” in Hidráulica agraria y sociedad feudal, Técnicas, prácticas, espacios, ed. Josep Torró and Enric Guinot (València: Universitat de València, 2012),103–146; Teixeira, “O sistema hidraulico do Vale do Huecha”; Carlos Laliena, “Los regadíos medievales en Huesca. Agua y desarrollo social, siglos XII–XV,” in Agua y progreso social. Siete estudios sobre el regadío en Huesca, siglos XII–XX, ed. C. Laliena (Huesca, 1994), 19–44; “Agua y progreso social en Aragón”; Julián Ortega, “La agricultura de los vencedores y la agricultura de los vencidos. La investigación de las transformaciones feudales de los paisajes agrarios en el valle del Ebro (Siglos XII–XIII),” in Por una arqueología agraria, 123–146; Laliena and Ortega, “Formas feudales de especulación.”

  87. 87.

    Guinot, “L’horta de València”; “La construcció d’un paisatge”; Esquilache, Historia de l’horta d’Aldaia.

  88. 88.

    Barceló, “De la congruencia.”

  89. 89.

    Retamero, “La sombra alargada,” esp. 265, 288.

Bibliography

  • Alonso, Natàlia, Ferran Antolín and Helena Kirchner. “Novelties and Legacies in Crops and Agricultural Practices of the Islamic Period in the North-East of the Iberian Peninsula: the Archaeobotanical Evidence.” Madîna Balagî, Madîna Lârida and Madîna Turṭûša, Quaternary International 346 (2014): 149–161.

    Google Scholar 

  • Argemí, Mercè, Miquel Barceló, Helena Kirchner and Carmen Navarro. Buscatell: un sistema hidràulic compartit per diversos assentaments. In El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabîsa, edited by Helena Kirchner and Miquel Barceló, 36–51. Formentera: Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1997.

    Google Scholar 

  • Arnoux, Mathieu. “Les moulins à eau en Europe occidentale (IXe–XIIe siècle). Aux origines d’une économie institutionnelle de l’énergie hydraulique.” Atti delle settimane LV, L’acqua nei secoli altomedievali. (Spoleto, 2009): 693–746.

    Google Scholar 

  • Balestracci, Ducio. “La politica delle acque urbane nell’Italia comunale.” Mélanges de l’École Française de Rome, Moyen âge-Temps Modernes 104, no. 2 (1992): 21–42.

    Google Scholar 

  • Barceló, Miquel. “De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en Al-Andalus.” In El agua en la agricultura de al-Andalus, edited by Antonio Malpica Cuello, 25–39. Granada, 1995.

    Google Scholar 

  • ———. “Immigration berbère et établissements paysans à Ibiza (902–1235)”. À la recherche de la logique de la construction d’une nouvelle société. In Castrum 7. Zones côtières littorales dans le monde méditerranéen au Moyen âge: défense, peuplement, mise en valeur, edited by Jean-Marie Martin, 291–321. Roma-Madrid, 2001.

    Google Scholar 

  • Barceló, Miquel, M. Antonia Carbonero, Ramon Martí and Guillem Rosselló. Les aigües cercades. Qanât(s) a les Illes Orientals d’-Andalus. Palma de Mallorca, 1986.

    Google Scholar 

  • Barceló, Miquel, Ricardo González Villaescusa and Helena Kirchner. “La construction d’un espace agraire drainé au hawz de la Madîna de Yâbisa (Ibiza, Baléares).” In La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes. XVIIe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, edited by Joëlle Burnouf, Jean-Paul Bravard and Gérard Chouquer, 113–125. Sophia Antipolis, 1997.

    Google Scholar 

  • Barker, Graham and David D. Gilbertson. “Farming the Desert: Retrospect and Prospect.” In Farming the Desert: The UNESCO Libyan Valleys Archaeological Survey vol. 1, edited by G.W.W.Barker, 342–363. Paris, Tripoli & London, 1996.

    Google Scholar 

  • Batet, Carolina. L’aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquista. València, 2006.

    Google Scholar 

  • Bazzana, André and Pierre Guichard. “Irrigation et société dans l’Espagne orientale au Moyen Âge.” L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient 2 (Lyon, 1981): 115–140.

    Google Scholar 

  • Bazzana, André and John De Meulemeester. “Irrigation Systems of Islamic Origin in the Valle de Ricote (Murcia, Spain).” In Ruralia II. Památky archeologické, edited by Jan Fridrich, 152–160. Praga, 1998.

    Google Scholar 

  • Berthier, Sophie. “Peuplement rural et les aménagements hydroagricoles dans la moyenne vallée de l’Euphrate entre la fin du VIIe siècle et le XIV’siècle.” In Peuplement rural et aménagements hydroagricoles dans la moyenne vallée de l’Euphrate, fin VIIe–XIXe siècle: Région de Deir ez Zōr-Abu Kemāl, Syrie: Mission Mésopotamie syrienne, archéologie islamique, 1986–1989, edited by Sophie Berthier, 86–149. Damas, 2001.

    Google Scholar 

  • Bertrand, Marielle and Patrice Cressier. “Irrigation et aménagement du terroir dans la vallée de l’Andarax (Almería): les reseaux anciens de Ragol.” Mélanges de la Casa de Velázquez 21 (1985): 115–135.

    Article  Google Scholar 

  • Bolens, Lucie. Agronomes andalous du Moyen-Age. Genève, 1981.

    Google Scholar 

  • Bonnassie, Pierre. La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d’une société. 2 Vols. Toulouse: Association des publications de l’Université de Toulouse-Le Mirail, 1975.

    Google Scholar 

  • Bortolami, Sante. “Acque, mulini e folloni nella formazione del paesaggio urbano medievale (secoli XI–XIV).” Paesaggi urbani dell’Italia padana nei secoli VIII–XIV (Bologna, 1988): 277–330.

    Google Scholar 

  • Bowman, Alan K. and Eugene Rogan, “Agriculture in Egypt from Pharaonic to Modern times.” In Agriculture in Egypt edited by Alan K. Bowman and Eugene Rogan, 1–32. Proceedings of the British Academy, Volume 96, 1999.

    Google Scholar 

  • Braemer, Frank, Gourguen Davtian and Pascale Clauss-Balty. “L’habitat rurale en Syrie du Sud: quels contextes territoriaux?” In Hauran III. L’habitat dans les campagnes de Syrie du Sud aux époques classiques et médiévale, edited by Pascale Clauss-Balty, 7–18. Beyrouth, 2008.

    Google Scholar 

  • Braemer, Frank and Gourgen Davtian. “L’eau du Hauran: captages et gestion depuis le Bronze ancien.” In Stratégies d’acquisition de l’eau et société au Moyen-Orient depuis l’antiquité, edited by Mohamed Al-Dbiyat and Michel Mouton (dir.), 45–68. Beyrouth, 2009.

    Google Scholar 

  • Braemer, Frank, Denis Genequand, Cécile Dumond Maridat, Pierre-M. Blanc, Jean-M. Dentzer, Damien Gazagne and Pierre Wech. “Long-term Management of Water in the Central Levant: the Hawran case (Syria).” World Archeology 41 no. 1 (2009): 36–57.

    Google Scholar 

  • Bujard, Jacques and Denis Genequand. “Umm al-Walid et Khan az-Zabib, deux établissements omeyyades en limite du désert jordanien.” In Conquête de la steppe et appropiation des terres sur les marges arides du Croissant fertile, edited by Bernard Geyer, 189–218. Lyon, 2001.

    Google Scholar 

  • Butzer, Karl W., Juan F. Mateu, Elizabeth K. Butzer and Pavel Kraus. “Irrigation Agro-systems in Eastern Spain: Roman or Islamic origins?” Annals of the Association of American Geographers 75 no. 4 (1985): 479–509.

    Article  Google Scholar 

  • Capot-Rey, Robert, and Lt. W. Damade. “Irrigation et structure agraire à Tamentit (Touat).” Travaux de l’Institut de Recherches Sahariennes 21 (1962): 99–118.

    Google Scholar 

  • Caucanas, Sylvie. Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle. Paris, 2002

    Google Scholar 

  • Carbonero, Maria Antonia, Patrice Cressier and Larbi Erbati. “Exemple de transformation radicale et planifiée du paysage agraire au Moyen-Age: Taghssa (province de Chefchaouen, Maroc).” Bulletin d’archéologie marocaine 19 (2002): 219–256.

    Google Scholar 

  • Cortese, Maria Elena. L’acqua, il grano, il ferro. Opifici idraulici medievali nel bacino Farma-Merse. Firenze: All’Insegna del Giglio, 1997.

    Google Scholar 

  • Cressier, Patrice. “Archéologie des structures hydrauliques en Al-Andalus.” El agua en las zonas áridas: arqueología e historia. I Coloquio de historia y medio físico 1 (Almería, 1989): 51–92.

    Google Scholar 

  • Cuvillier, Jean-Pierre. “L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne.” Mélanges de la Casa de Velázquez 20 (1984): 145–187.

    Article  Google Scholar 

  • Decker, Michael. “Plants and Progress: Rethinking the Islamic Agricultural Revolution.” Journal of World History 20 no. 2 (2009): 187–206.

    Google Scholar 

  • Dentzer, Jean-Marie, Jacques Leblanc and Arnaud Chevalier. “Techniques et systèmes d’acquisition de l’eau à Bosra: iniciatives de groupes et pouvoirs politique.” In Stratégies d’acquisition de l’eau et société au Moyen-Orient depuis l’antiquité, edited by Mohamed Al-Dbiyat and Michel Mouton (dir.), 106–132. Beyrouth, 2009.

    Google Scholar 

  • Despois, Jean. “La culture en terrasses dans l’Afrique du Nord.” Annales. Économies, Sociétés, Civilisations 11 no. 1 (1956): 42–50.

    Google Scholar 

  • Despois, Jean. “Les paysages agraires traditionnels du Maghreb et du Sahara septentrional.” Annales de Géographie 73, no. 396 (1964): 129–171.

    Google Scholar 

  • Díez-Bedmar, María del Consuelo. “A Medieval Case Study: the Qanât of “La Magdalena” and Its Influence on the Current Hydraulic System of the City of Jaén (Spain).” Internationales Frontinus-Symposium. Wasserversorgung aus Qanaten – Qanate als Vorbilder im Tunnelbau, Schriftenreihe der Frontinus-Gesellschaft 26 (Luxemburg, 2003): 235–248.

    Google Scholar 

  • El Faïz, Mohammed. Les maîtres de l’eau. Histoire de l’hydraulique arabe. Arles: Actes Sud, 2005.

    Google Scholar 

  • Enamorado, Virgilio Martínez. Al-Andalus desde la periferia. La formación de una sociedad musulmana en tierras malagueñas (siglos VIII–X). Málaga, 2003.

    Google Scholar 

  • Esquilache, Ferran. Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social. Aldaia, 2007.

    Google Scholar 

  • ———. Història de l’horta d’Aldaia; “L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València,” Recerques 62 (2011): 5–36.

    Google Scholar 

  • ———. Els espais agraris I l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció I evolució de l’Horta de València entre els segles VIII I XIII. PhD Thesis, Universitat de València, 2016, http://roderic.uv.es/

  • Forey, Alan J. “Notes on Irrigation in North-Eastern Spain During the 12th and 13th Centuries.” Anuario de Estudios Medievales 17 (1987): 119–132.

    Google Scholar 

  • Furió, Antoni and Luís P. Martínez. “De la hidràulica andalusina a la feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval.” In L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva histórica, edited by Antoni Furió and Aureliano J. Lairón Pla, 19–73. Alzira, Universitat de València, 2000.

    Google Scholar 

  • Gautier-Dalché, Jean. “Moulin à eau, seigneurie, communauté rurale dans le nord de l’Espagne (IXe–XIIe siècles).” Études de Civilisation Médiévale. Mélanges en l’honneur de E. R. Labande. (Poitiers, 1974): 337–348.

    Google Scholar 

  • Genequand, Denis. “Économie de production, affirmation du pouvoir et dolce vita: aspects de la polique de l’eau sous les Omeyyades au Bilad al-Sham.” In Stratégies d’acquisition de l’eau et société au Moyen-Orient depuis l’antiquité, edited by Mohamed Al-Dbiyat and Michel Mouton (dir.), 157–177. Beyrouth, 2009.

    Google Scholar 

  • Geyer, Bernard. “Pratiques d’acquisition de l’eau et modalités de peuplement dans les Marges arides de la Syrie du Nord.” In Stratégies d’acquisition de l’eau et société au Moyen-Orient depuis l’antiquité, edited by Mohamed Al-Dbiyat and Michel Mouton (dir.), 25–43. Beyrouth, 2009.

    Google Scholar 

  • Geyer, Bernard and Marie-Odile Rousset. “Les steppes arides de la Syrie du Nord à l’époque byzantine ou la ruée vers l’est.” In Conquête de la steppe et appropiation des terres sur les marges arides du Croissant fertile, edited by Bernard Geyer, 111–121. Lyon, 2011.

    Google Scholar 

  • Gilbertson, David and Chris O. Hunt. “Romano-Libyan Agriculture: Walls and Floodwater Farming.” In Farming the desert: The UNESCO Libyan Valleys Archaeological Survey vol. 1, edited by G.W.W. Barker, 191–225. Paris, Tripoli & London, 1996.

    Google Scholar 

  • Glick, Thomas F. “Medieval Irrigation Clocks,” Technology and Culture 10 (1969): 424–428.

    Article  Google Scholar 

  • ———. Irrigation and Society in Medieval Valencia. Cambridge, MA, Harvard University Press, 1970.

    Google Scholar 

  • ———. “Hydraulic Technology in al-Andalus.” In The Legacy of Muslim Spain, edited by Thomas F. Glick, 974–986. Leiden, 1992.

    Google Scholar 

  • ———. “El sentido arqueológico de las instituciones hidráulicas. Regadío bereber y regadío español.” II Jornadas de Cultura islámica: Aragón vive su historia (Madrid, 1992): 165–171.

    Google Scholar 

  • Glick, Thomas F. and Helena Kirchner. “Hydraulic Systems and Technologies of Islamic Spain: History and Archaeology.” In Working with Water in Medieval Europe. Technology and Resource-Use, edited by Paolo Squatriti, 267–329. Leiden-London-Köln, 2000.

    Google Scholar 

  • González Villaescusa, Ricardo. Las formas de los paisajes mediterráneos. Jaén: Universidad de Jaén, 2002.

    Google Scholar 

  • Guichard, Pierre. “L’eau dans le monde musulman medieval.” L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient II, (Lyon, 1982): 117–124.

    Google Scholar 

  • Guinot Rodríguez, Enric. “L’horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal.” Afers 20 no. 51(2005): 271–300.

    Google Scholar 

  • Guinot Rodríguez, Enric and Sergi Selma. “La construcción del paisaje en una huerta feudal: la Sèquia Major de Vila-Real (siglos XIII–XV).” In Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, edited by Josep Torró and Enric Guinot Rodríguez, 103–146. València: Universitat de València, 2012.

    Google Scholar 

  • Hill, Donald R. “The Nilometer. Mikyas.” Encyclopaedia of Islam 7 (Leiden 1990): 960–62.

    Google Scholar 

  • Horden, Peregrine and Nicholas Purcell. The Corrupting Sea. A Study of Mediterranean History. Oxford: Blackwell Publishers Ltd, 2000.

    Google Scholar 

  • Jiménez Puertas, Miguel. El poblamiento del territorio de Loja en la Edad Media. Granada: Universidad de Granada, 2002.

    Google Scholar 

  • Jiménez Rayado, Eduardo. El agua en el origen y desarrollo de Madrid en la Edad Media. Madrid: Almudayna, 2011.

    Google Scholar 

  • Kennedy, David. “Water Supply and Use in the Southern Hauran, Jordan.” Journal of Field Archaeology 22 no. 3 (1995): 275–290.

    Google Scholar 

  • Kirchner, Helena. “Colonització de lo regne de Mallorques qui és dins la mar. La subversió feudal dels espais agraris andalusins a Mallorca.” In Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, edited by Ph. Sénac, 279–316. Perpinyà, 1995.

    Google Scholar 

  • ———. La construcció de l’espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Palma de Mallorca, 1997.

    Google Scholar 

  • ———. “Arqueologia colonial: espais andalusins i pobladors catalans, 1229–1300.” In El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, edited by G. Feliu, A. Furió, M. Mique and M. Barceló, 201–236. València, 2003.

    Google Scholar 

  • ———. “Original Design, Tribal Management and Modifications in Medieval Hydraulic Systems in the Balearic Islands (Spain).” World Archaeology 41 no. 1 (2009): 148–165.

    Google Scholar 

  • ———. “Redes de asentamientos andalusíes y espacios irrigados a partir de qanât(s) en la sierra de Tramuntana de Mallorca: una reconsideración de la construcción del espacio campesino en Mayûrqa.” In Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, edited by Helena Kirchner, 79–94. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • ———, ed. Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • ———. “Watermills in the Balearic Islands During the Muslim period.”In Processing, Storage, Distribution of Food. Food in the Medieval Rural Environment. Ruralia, edited by J. Klápste and P. Sommer, 45–55. Turnhout, Belgium: Brepols Publishers, 2011.

    Google Scholar 

  • ———. “Hidráulica campesina anterior a la generalización del dominio feudal. Casos en Cataluña.” In Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, edited by Josep Torró and Enric Guinot Rodríguez, 21–50. València: Universitat de València, 2012.

    Google Scholar 

  • Kirchner, Helena, Jaume Oliver and Susanna Vela. Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya. El Canal Reial de Puigcerdà. Bellaterra, 2002.

    Google Scholar 

  • Kirchner, Helena, Antoni Virgili and Arnald Puy. “Drainage and Irrigation Systems in madîna Turṭûša (Tortosa, Spain) (eighth – twelfth centuries).” International Medieval Meeting Lleida, 28 (2011), forthcoming.

    Google Scholar 

  • Kirchner, Helena, Antoni Virgili and Ferran Antolín. “Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madîna Turṭûša (Tortosa) antes de 1148.” Historia Agraria 62 (2014): 11–45.

    Google Scholar 

  • Lafont, Bertrand. “Eau, pouvoir et société dans l’Orient ancien: approches théoriques, travaux de terrain et documentation écrite.” In Stratégies d’acquisition de l’eau et société au Moyen-Orient depuis l’Antiquité, edited by Mohamed Al-Dbiyat and Michel Mouton, 11–24. Beyrouth, 2010.

    Google Scholar 

  • Lagardère, Vincent. “Droit des eaux et des installations hydrauliques au Maghreb et en Andalus au XIe et XIIème siècles dans le Mi’yar d’Al-Wansarîsi.” Les Cahiers de Tunisie 37 (1988): 83–122.

    Google Scholar 

  • Laliena, Carlos. “Los regadíos medievales en Huesca. Agua y desarrollo social, siglos XII–XV.” In Agua y progreso social. Siete estudios sobre el regadío en Huesca, siglos XII–XX, edited by Carlos Laliena, 19–44. Huesca, 1994.

    Google Scholar 

  • ———. “Agua y progreso social en Aragón.” In Agua pasada. Regadíos en el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, edited by Julián Ortega, 53–84. Zaragoza, 2008.

    Google Scholar 

  • Laliena, Carlos. & Julián Ortega, “Formas feudales de especulación agraria: villas, viñas y acequias en el sur de Aragón (ca. 1170–1240).” In Hidráulica agraria y sociedad feudal. Técnicas, prácticas, espacios, edited by Josep Torró and Enric Guinot Rodríguez, 79–102. València: Universitat de València, 2012.

    Google Scholar 

  • Levanoni, Amalia. “Water Supply in Medieval Middle Eastern Cities: The Case of Cairo.” Al-Masaq 20, no. 2 (2008): 179–205.

    Article  Google Scholar 

  • Leveau, Philippe. “Aménagements hydrauliques et utilisation de l’eau dans l’agriculture autour de Caesarea de Mautétanie (Cherchel, Algérie).” In L’homme et l’eau IV. L’eau dans l’agriculture, edited by Pierre Louis and Françoise and Jean Métral, 45–56. Lyon, 1987.

    Google Scholar 

  • Lô, Capitaine. “Les foggaras du Tidikelt.” Travaux de l’Institut de Recherches Sahariennes 10 (1953–54): 139–179.

    Google Scholar 

  • Madani, Tariq. “Le réseaux hydraulique de la ville de Fès.” Archéologie islamique 8–9 (1999): 119–142.

    Google Scholar 

  • ———. “Évolution urbaine et réseau hydraulique de la ville de Fès.” In Ciudad y territorio en al-Andalus, edited by Lorenzo Cara-Barrionuevo, 436–470. Granada, 2000.

    Google Scholar 

  • Malanima, Paolo. I piedi di legno. Una macchina alle origini dell’industria medievale. Milano, 1988.

    Google Scholar 

  • Malpica, Antonio. “Un complejo hidráulico de época medieval: la Alhambra.” In El agua: mitos, ritos y realidades, edited by José A. González Alcantud and Antonio Malpica, 215–239. Granada, 1995.

    Google Scholar 

  • ———. “El paisaje rural medieval en la Vega de Granada y la ciudad de Ilbîra,” Arqueología Espacial 26 (2006): 227–242.

    Google Scholar 

  • Martín Civantos, José M. Poblamiento y territorio medieval en el Zenete (Granada). Granada: Universidad de Granada, 2007.

    Google Scholar 

  • Martínez Jiménez, Javier. “The Continuity of Roman Water Supply Systems in Post-Roman Spain: The case of Valentia, a Reliable Example?” Revista Arkeogzate 1 (2011): 125–144

    Google Scholar 

  • Mattingly, David. “Explanations: People as Agency.” In Farming the Desert: The UNESCO Libyan Valleys Archaeological Survey vol. 1, edited by G.W.W. Barker, 319–342. Paris, Tripoli & London, 1996.

    Google Scholar 

  • Navarro, Carmen. “El tamaño de los sistemas hidráulicos de origen andalusí. La documentación escrita y la arqueología hidráulica.” In Agricultura y regadío en al-Andalus. II Coloquio de historia y medio físico edited by Lorenzo Cara Barrionuevo and Antonio Malpica Cuello, 177–189. Granada, 1995.

    Google Scholar 

  • Oliver Asín, Jaime. Historia del nombre de Madrid. Madrid, 1958.

    Google Scholar 

  • Ortega, Julián. “La agricultura de los vencedores y la agricultura de los vencidos. La investigación de las transformaciones feudales de los paisajes agrarios en el valle del Ebro (Siglos XII–XIII).” In Por una arqueología agraria, edited by H. Kirchner, 123–146. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • Ouezdou, Hédi ben and Pol Trousset. “Aménagements hydrauliques dans le sud-est tunisien.” In Contrôle et distribution de l’eau dans le Maghreb antique et médiéval, edited by Virginie Bridoux, 1–18. Rome, 2009.

    Google Scholar 

  • Pascon, Paul. Le haouz de Marrakech. 2 vols. Paris-Rabat, 1977.

    Google Scholar 

  • Piñero, Jordi, “La sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït al segle XIV per iniciativa del consell de la ciutat.” In Arqueologia Medieval. La ciutat, edited by Flocel Sabaté and Jesús Brufal, 443–468. Lleida, 2014.

    Google Scholar 

  • Puy, Arnald. “La huerta de Ricote (Murcia, España) entre los siglos XV y XVIII.” Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media (Oxford, 2012): 199–209.

    Google Scholar 

  • Reddé, Michel. “Occupation humaine et mise en valeur économique dans les vallées du nord de la Libye: l’exemple du Wadi Tlal.” L’Afrique aux époques vandale et byzantine et le passage à l’Islam. Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques 19 (1983): 173–182.

    Google Scholar 

  • Retamero, Fèlix. “‘Un conjunto de reglas sabias y ordenadas’. La disciplina agraria del sultan.” In De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080–1100), edited by Carlos Laliena and Juan F. Utrilla, 75–91. Zaragoza, 1998.

    Google Scholar 

  • ———. “La sombra alargada de Wittfogel. Irrigación y poder en al-Andalus.” In Al-Andalus/España. Historiografías en contraste. Siglos XVII–XXI, edited by Manuela Marín, 263–293. Madrid, 2009.

    Google Scholar 

  • ———. “Lo que el tamaño importa. Cuándo y por qué se modificaron los antiguos sistemas hidráulicos andalusíes.” Arqueología Espacial 26 (2006): 293–310.

    Google Scholar 

  • Retamero, Fèlix and Bernat Mol. “Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos X–XIII,” In Por una arqueología agraria, edited by H. Kirchner, 95–106. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • Riera Frau, M. Magdalena. Evolució urbana i topografia de Madîna Mayûrqa. Palma de Mallorca, 1993.

    Google Scholar 

  • Ron, Zvi “Agricultural Terraces in the Judean Mountains.” Israel Exploration Journal 16 (1966): 33–49, 111–112.

    Google Scholar 

  • Rousset, Marie-Odile. “La moyenne vallée de l’Euphrate d’après les sources arabes.” In Peuplement rural et aménagements hydroagricoles dans la moyenne vallée de l’Euphrate, fin VIIe–XIXe siècle: Région de Deir ez Zōr-Abu Kemāl, Syrie: Mission Mésopotamie syrienne, archéologie islamique, 1986–1989, edited by Sophie Berthier, 555–571. Damas, 2001.

    Google Scholar 

  • ———. “Qanâts de la steppe syrienne.” In Entre nomades et sédentaires. Prospections en Syrie su Nord et en Jordanie du Sud, edited by Pierre-Louis Gatier, Bernard Geyer and Marie-Odile Rousset, 241–270. Yon, 2010.

    Google Scholar 

  • Ruf, Thierry. “L’histoire de la maîtrise de l’eau en Egypte.” Aménagements hydro-agricoles et systèmes de production (Montpellier, 1987): 361–374.

    Google Scholar 

  • Safadi, Chafic. “La foggara, système hydraulique antique, serait-elle toujours concevable dans la mise en valeur des eaux souterraines en Syrie?” In Techniques et pratiques hydro-agricoles traditionelles en domaine irrigué. Approche pluridisciplinaire des modes de culture avant la modernisation en Syrie, vol. 2, edited by Bernard Geyer, 285–292. Paris, 1990.

    Google Scholar 

  • Samsó, Julio. “Ibn Hišâm al-Lajmî y el primer jardín botánico de al-Andalus.” Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos en Madrid 21 (1991–1992): 134–145.

    Google Scholar 

  • Shaw, Brent D. “Water and Society in the Ancient Mahgrib: Technology, Property and Development.” Antiquités Africaines 20 (1984): 121–73.

    Article  Google Scholar 

  • Sitjes, Eugènia. “Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de Al-Andalus.” Arqueología Espacial 26 (2006): 263–291.

    Google Scholar 

  • ———. “Espacios agrarios y redes de asentamientos andalusíes en Manacor (Mallorca).” In Por una arqueología agraria, edited by H. Kirchner, 61–78. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • Solignac, Marcel. “Recherches sur les installations hydrauliques de Kairouan et des steppes tunisiennes, du VIe au XI e siècle (J.-C.).” Annales de l’Institut d’Études Orientales de l’Université d’Alger X (1952): 5–273.

    Google Scholar 

  • Squatriti, Paolo. Water and Society in Early Medieval Italy. AD. 400–1000. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.

    Book  Google Scholar 

  • Teixeira, Simone. “O sistema hidraulico do Vale do Huecha sob o domínio do Mosteiro de Veruela (Aragao).” I Congresso de Arqueologia Peninsular VI (Porto 1995): 383–402.

    Google Scholar 

  • Thomas, Robert and Andrew Wilson, “Water Supply for Roman Farms in Latium and South Etruria.” Papers of the British School at Rome 64 (1994): 139–96.

    Article  Google Scholar 

  • Thompson, Dorothy J. “Irrigation and Drainage in the Early Ptolemaic Fayyum” and “New and Old in the Ptolemaic Fayyum.” In Agriculture in Egypt from Pharaonic to Modern Times, edited by Alan K. Bowman and Eugene Rogan, 107–122 and 123–138. Oxford, 1999.

    Google Scholar 

  • Torró, Josep. “Arqueologia de la conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII–XIV).” In El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, edited by M. Barceló et al. 153–200. València, 2003.

    Google Scholar 

  • ———. “Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana.” Afers 51 (2005): 301–356.

    Google Scholar 

  • ———. “Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalano-aragonesa y su contexto.” In De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y post-coloniales, edited by Glòria Cano García and Ana Delgado Hervás, 91–118. València, 2008.

    Google Scholar 

  • ———. “Field and Canal-building after the Conquest: Modifications to the Cultivated Ecosystem in the Kingdom of Valencia, ca. 1250-ca. 1350.” In A World of Economics and History: Essays in Honor of Prof. Andrew M. Watson, edited by Brian A. Catlos, 77–108. València: Universitat de València, 2009.

    Google Scholar 

  • ———. “Tierras ganadas. Aterrazamiento de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano.” In Por una arqueología agraria, edited by H. Kirchner, 157–172. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • Trillo, Carmen. Agua, tierra y hombres en al-Andalus. La dimensión agrícola del mundo nazarí. Granada, 2004.

    Google Scholar 

  • Tsugitaka, Sato. “Irrigation in Rural Egypt from the 12th to the 14th Centuries –Especially in Case of the Irrigation in Fayyûm Province.” Orient 8 (1972): 81–92.

    Article  Google Scholar 

  • Ventura, Ángel. 2002: “Los acueductos romanos de Córdoba y su rehabilitación omeya.” Empúries 53 (2002): 113–130.

    Google Scholar 

  • Ventura, Ángel and Guadalupe Pizarro. “El Aqua Augusta (acueducto de Valdepuentes) y el abastecimiento de agua a la Colonia Patricia Corduba: investigaciones recientes (2000–2010).” Las técnicas y las construcciones de la ingeniería romana, V Congreso de las Obras Públicas romanas (Madrid, 2010): 175–204.

    Google Scholar 

  • Virgili, Antoni. “La infraestructura hidràulica de la Conca del Gaià a mitjan segle XII segons el “Llibre Blanch” de Santes Creus.” Universitat Tarraconensis 8 (1985–86): 215–226.

    Google Scholar 

  • ———. “Espacios drenados andalusíes y la imposición de las pautas agrarias feudales en el prado de Tortosa (segunda mitad del siglo XII).” In Por una arqueología agraria, edited by H. Kirchner, 147–156. Oxford, 2010.

    Google Scholar 

  • Watson, Andrew M. Agricultural innovation in the early Islamic world: the diffusion of crops and farming techniques 700–1100. Cambridge, 1983.

    Google Scholar 

  • Wilkinson, Tony J. “Water and Human Settlement in the Balikh Valley, Syria: Investigations from 1992–1995.” Journal of Field Archaeology 25 (1996): 63–87.

    Google Scholar 

  • Wilson, Andrew. “Deliveries extra urbem: aqueducts and the countryside.” Journal of Roman Archaeology 12 (1999): 314–31.

    Article  Google Scholar 

  • ———. “Foggaras in Ancient North Africa. Or How to Marry a Berber Princess.” In Contrôle et distribution de l’eau dans le Maghreb antique et médiéval, edited by Virginie Bridoux, 18–39. Rome, 2009.

    Google Scholar 

  • ———. “Villas, Horticulture and Irrigation Infrastructure in the Tiber Valley.” In Mercator Placidissimus. The Tiber Valley in Antiquity. New research in the upper and middle river valley, edited by Filippo Coarelli & Helen Patterson, 731–768. Rome: Quasar, 2009.

    Google Scholar 

  • Wilson, Andrew I. and David. J. Mattingly. “Irrigation Technologies: Foggaras, Wells and Field Systems.” In The archaeology of Fazzan, 1. Synthesis, edited by David. J. Mattingly, 235–278. London, 2003.

    Google Scholar 

  • Zaqzouq, Abdul Razzak. “Les norias. Anciens moyens d’irrigation les plus importants dans la région de Hama.” In Techniques et pratiques hydro-agricoles traditionelles en domaine irrigué. Approche pluridisciplinaire des modes de culture avant la modernisation en Syrie, vol. 2, edited by Bernard Geyer, 338–365. Paris, 1990.

    Google Scholar 

Download references

Author information

Authors and Affiliations

Authors

Corresponding author

Correspondence to Helena Kirchner .

Editor information

Editors and Affiliations

Rights and permissions

Reprints and permissions

Copyright information

© 2019 The Author(s)

About this chapter

Check for updates. Verify currency and authenticity via CrossMark

Cite this chapter

Kirchner, H. (2019). Water Management and Irrigation in Medieval Mediterranean Societies: An Overview. In: Abate, M.T. (eds) Convivencia and Medieval Spain. Mediterranean Perspectives. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-319-96481-2_2

Download citation

  • DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-96481-2_2

  • Published:

  • Publisher Name: Palgrave Macmillan, Cham

  • Print ISBN: 978-3-319-96480-5

  • Online ISBN: 978-3-319-96481-2

  • eBook Packages: HistoryHistory (R0)

Publish with us

Policies and ethics