Skip to main content

A Unitary Catalan-Occitan Language in the Early Modern Period: The Exaltation of Apitxat Valencian

  • Chapter
  • First Online:
The Making of Catalan Linguistic Identity in Medieval and Early Modern Times
  • 230 Accesses

Abstract

This chapter scrutinizes the ideological and political use of the term “Valencian language” in the Early Modern Period and its implications for the question of (dis)continuity of the Catalan and Occitan languages in the same period. Valencian linguistic secessionism gained particular vigor during the sixteenth century via metalinguistic discourses that were predicated upon the historical process by which a unified language from the past, called either llemosí or Catalan, gave rise to a new and different language. In other cases, texts described Valencian as a variety that had undergone differentiation due to contact with Castilian. Still other historical accounts of the language postulated that the varieties spoken in the Principality of Catalonia and the Balearic Islands preserved the features of a Medieval linguistic unity, whereas the Valencian variety was alleged to have acquired a distinct identity. Relying upon analysis of a sonnet written in 1600 by Jaume Orts in praise of the Valencian saint Vincent Ferrer (1350–1419), entitled “Soneto en una lengua que es juntamente valenciana y castellana” (“Sonnet in a language that is both Valencian and Spanish”), I argue that Valencian linguistic secessionism may be interpreted as a continuation and exaltation of the virtues of language mixture that emerged with the birth of Occitan.

This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.

Access this chapter

Chapter
USD 29.95
Price excludes VAT (USA)
  • Available as PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
eBook
USD 79.99
Price excludes VAT (USA)
  • Available as EPUB and PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
Softcover Book
USD 99.99
Price excludes VAT (USA)
  • Compact, lightweight edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info
Hardcover Book
USD 109.99
Price excludes VAT (USA)
  • Durable hardcover edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info

Tax calculation will be finalised at checkout

Purchases are for personal use only

Institutional subscriptions

Notes

  1. 1.

    “Soneto en lloor de sant Vincent Ferrer en castellano y valenciano, con ecos.”

  2. 2.

    “Soneto en una lengua que es juntamente valenciana y castellana.”

  3. 3.

    The Academia de los Nocturnos met for the first time on October 4, 1591. It was presided by Bernat Català de Valeriola (1568–1616). The last meeting took place in April 1594 (Ferri Coll 2001, 129). Once a week several Valencian writers would meet in Valeriola’s house in the evening (Fuster 1989, 299).

  4. 4.

    Libro de alabanças de las lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana.

  5. 5.

    “Caualleros, y gente principal cortesana, y ciudadana, que hablan muy cortes , polido, y gracioso; y es buena lengua, y bien hablada […] Otros ay que del vicio hacen gala con duplicar la esse, que por dezir casa, o cosa, dizen cassa o cossa. Otros exprimen la ache, diziendo Chuan, chente” (1574, f. A6r). Unless otherwise noted, all the translations of the Catalan, Italian, and Spanish texts are mine.

  6. 6.

    With regards to the etymology of the word Apitxat, see Rasico (1989, 459). Apart from the devoicing of [z] and [dʒ], the apitxat variety has other features that are not exclusive of this variety since they can be found in other varieties of Catalan: first, the disappearance of the voiced labiodental fricative [v], which is substituted by the bilabial plosive [b] or the labial fricative [ß]: vall would be pronounced as [baʎ] instead of [vaʎ]. Second, the use of the synthetic preterit (jo aní: I went) instead of the periphrastic form (jo vaig anar: I went) (Martí i Castell 1986, 149). See also Rasico (1989, 457–459).

  7. 7.

    Ortí’s passage, originally published in 1640, can be found in Ribelles Comín (1943, 117; Rafanell 2000, 51).

  8. 8.

    In the nineteenth century Milà i Fontanals indicated that, from a geographical point of view, the Catalan-speaking area can be divided in two different areas: western Catalan versus eastern Catalan (Bernat i Baltrons 2007, 22–32). The eastern part of Catalonia, the Balearic Islands and the city of l’Alguer in Sardinia would belong to the eastern variety , whereas Andorra, the western part of Catalonia, and the Region of Valencia speak the western variety.

  9. 9.

    Bernat i Baltrons explains that this division was brought up by Milà i Fontanal in De los Trovadores en España (On the Troubadours in Spain ) in 1861 (Bernat i Baltrons 2007, 15).

  10. 10.

    Ferrando Francés explains that, as far as the Eastern Catalan variety is concerned, the neutralization of the unstressed “a” and “e” into [ə], as well as the evolution of the stressed vowel [e] from Vulgar Latin into [ə] are quite recent phenomena . The latter phenomenon seems to be established in the eleventh century, whereas the confusion between unstressed “a” and “e” in a pre-stressed position is documented in the thirteenth century. The neutralization of the two unstressed vowels in a post-stressed position does not appear before the fourteenth century (1989, 402). The neutralization of the unstressed “o” into [u] starts in the sixteenth century (Ferrando Francés and Amorós 2011, 257).

  11. 11.

    See also Veny (2015).

  12. 12.

    The Christian conquest of the Kingdom of Valencia extended from around 1232 until about 1245 when the border Biar-Bussot was reached (Ferrando Francés and Amorós 2011, 133). See also Nadal and Prats (1982, 184). Veny provides a very clear summary of the different theories with regards to the western-eastern division in Catalan (2015, 33–35).

  13. 13.

    Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

  14. 14.

    Segunda parte. Crónica general de España, y especialmente de Aragón, Cathaluña y Valencia (1551). There are three numerical versions with regards to the number of maids from Lleida that were brought to Valencia: the Aragonese and Barcelonian authors’s version with one thousand women; the Valencian one with three hundred, and the authors from Lleida’s version with one hundred (Ferrando Francés 1989, 420).

  15. 15.

    This theory opposes both the substratum theory, which was supported first by Sanchis Guarner and later by Badia i Margarit in different ways, and the dialectal leveling theory, which was defended by Alarcos Llorach (Ferrando Francés 1989, 408–409). See also Veny (2015, 33–35).

  16. 16.

    In a notification of a juror in Valencia we found the word juches, which implies the pronunciation of “ch” as [tʃ] (Colón 1999, 48).

  17. 17.

    In some editions the character of Lívio appears as Lúcio, which would constitute a flawed reading by the copyist (González 2012, 338). See also Querol and Solervicens (2011, 24).

  18. 18.
    Don Pedro ::

    Sí, que los valencians de assí de Cattalunya són eixits, i los linatges que de assí no tenen lo principi no⋅ls tenim per tan bons, y la llengua, de Cathalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s⋅és molt trastornada […]

    Lívio::

    Que no y à que dubtar en ayxò; y lo mateix fou en la conquista de Mallorca que féu lo [ma]teix rey; y en Menorca y en Ivisa, que aprés se conquistaren, fonch lo mateix; que en totes estes isles restà la llengua catalana, com encara per vuy la tenen, y tal com la prengueren en los principis perquè no han tingut occasió de alterar-la com los valencians […]

    Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, i també confesse que és necessari saber-la les personas principals perquè és la espanyola que en tota la Europa se coneix, però condemne i reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres perquè de assò se pot seguir que poch a poch se lleve de rael la de la pàtria, y així pareixeria ser per los castellans conquistada (Despuig 1557/2012, 262–263)

  19. 19.

    En lo temps atràs no la tenien sinó per molt grosera, com a la veritat ho era, y per ço tinguda en menys que la de assí. Prova’s ab què los reys, encara que prenien lo apellido de Aragó, no per ço parlaven aragonès, sinó català y fins los rey Don Martín, últim rey de la línea masculine dels comptes de Barcelona , parlava català […] Més avant, vos dire una cosa per a abonar ma rahó, que cert és de ponderar, y és que en Aragó, tan com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès, sinó català tots los de la frontera, dos y tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya y València, en aquella frontera, no y à memòria de la llengua aragonesa. Açò pasa, ab veritat, així com ho dich y de aquí ve lo escàndol que yo prench en veure que per a vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana, fins a dins Barcelona , per los principals senyors y alters cavallers de Catalunya, recordant-me que en alter temps no donaven lloch ad aquest abús los magnànims reys de Aragó (1557/2012, 263).

  20. 20.

    See Irvine and Gal (2000, 38).

  21. 21.

    See Irvine and Gal (2000, 38–39) and Wooolard (2007, 134).

  22. 22.

    Lívio ::

    Que tots són casi de esta manera, que, per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, celen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpia nació no dupten de escriurer matèria; y açò tan ten lo poch com en lo molt […] Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya , en la sua Corónica Imperial, en lo segon capitol de la vida de l’emperador Maximiliano, fa pijor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y Corona de Castella, essent com és tan clarament de la Corona de Aragó, que los minyons no u ignoren

    Don Pedro ::

    Y com ha pogut ell ignorer aqueixa veritat? Que lo blasó del rey ahont estan les armes reals la mostra prou clarament a qui no vull[a] tenir los ulls de pega; que allí, les armes de Nàpols en lo quadro de les armes de Aragó les trobareu, y no en lo de Castella. (1557/2012, 285)

  23. 23.

    Lívio uses the term “Spain ” with the meaning of Hispania, which would include Castile , Portugal Navarra and the Crown of Aragon . See Despuig (1557/2014, 76).

  24. 24.

    La major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta província no és Espanya y, per ço, que nosaltres no som verdaders espanyols, no mirant los pecadors benaventurats quant gran engany reben, y quant ignorants són, y quant segos de enveja y malícia van, que aquesta provínsia no sols és Espanya, mas és la millor Espanya y, en tot temps y per totes les nacions que assí són arribades, per tal tinguda (Despuig 1557/2012, 287).

  25. 25.

    Regiment de la Cosa Pública.

  26. 26.

    “La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diuerses lengues que li son entorn e de cascuna a retengut ço que millor li es he ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres he ha presos los millors” (1383/1972, 19).

  27. 27.

    See Muntaner (1328/2000, 39–40; 1328/2011, 51). The passage was quoted in Chap. 3.

  28. 28.

    Discorso o dialogo intorno alla nostra lingua.

  29. 29.

    Quoted in Rafanell (2000, 22).Verse

    Verse Tutte le lingue patrie son brute s’elle non hanno del misto, di modo che veruna sarebbe brutta, ma dico ancora che quella che ha di esser mista men bisogno è piú laudabile… (ca. 1516/1976, 21–22)

  30. 30.

    Década Primera de la Historia de la Insigne, y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia (1610).

  31. 31.

    passaron algunos años, e ya los moradores de la Ciudad fueron naturales, nascidos, y criados en este suelo que diximos, y con su juyzio muy claro, y de grande viuacidad, con discreta correccion, borraron, y apartaron de su lengua todos aquellos vocablos barbaros, toscos, impertinentes, y grosseros; y formaron vna lengua comun para todo el Reyno, con la qual hablaron, y hablan de presente. Esta lengua formaron de lo mejor que hauia en la Limosina; y por lo que les faltaua recorrieron a las tres lenguas mas excellentes de todas las del mundo. (1574, f. B1r) All the translations of Viciana and Escolano’s texts are mine.

  32. 32.

    Esta lengua [lemosín] se començo a hablar en la Ciudad y Reyno de Valencia: y con el curso del tiempo, se fue adelgazando de suerte, que arrimando algunos vocablos grosseros que hoy en dia se quedan en la Catalana; poniendo en su lugar de la Latina los que bastauan; acepillando los que tenian mal sonido y escabrosidad en la pronunciacion; y generalmente escogiendo vna dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que vsan desta lengua en las Prouincias que la conocen por natural, ha venido a tener nombre de por si, y llamarse lengua Valenciana, y a merecer assiento entre las mas dulces, y graciosas del mundo […] No quiero negar que ha corrido la mesma fortuna que las otras en la mezcla de vocablos peregrinos; pero digo con verdad, que tiene muy pocos lunares destos en su cara; y estos de las mejores lenguas del mundo, que lo son la Griega y Hebrea, que antes le siruen de hermosura. (1610/1972, 93–94)

  33. 33.

    Entre las otras lenguas que los Valencianos desecharon y aborrescieron, fue la lengua Arauiga, por ser de los enemigos de nuestra sancta religion Christiana. En tanto grado que hauiendo en este Reyno entonces dos tercios de Agarenos Algarauiados: y a vn de presente ay la quarta parte dellos que hablan Arauigo: y con todo esto no se halla palabra Arauiga mezclada con la lengua Valenciana, antes la reprochan, y desechan con todo escarnio (Viciana 1574, f. B1v).

  34. 34.

    As Rafanell indicates, Viciana was from Borriana, which has never been part of the apitxat variety (2000, 48).

  35. 35.

    One example would be the philological discussions that took place mainly in the twentieth century regarding what linguistic variant does the anonymous book Curial e Güelfa reflect (Ferrando Francés 1988, 393). See also Veny (2012).

  36. 36.

    See also Nadal and Prats (1982, 362). We can see this prestige of the variety of Barcelona especially in morphology (Ferrando Francés 1980, 123).

  37. 37.

    Tirant lo Blanc was written between 1460 and 1464 and was published in Valencia in 1490 (Piera 1999, 46).

  38. 38.

    Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia (1546).

  39. 39.

    “Paresce que el mesmo tiempo requiere que sea en todos vna comun lengua, como solia en la Monarchia primera de España en tiempo de Godos” (quoted in Fuster 1989, 51–52).

  40. 40.

    “Los vencidos reciben la lengua de los vencedores, rindiéndola con las armas, i personas” (1606/1975, 38).

  41. 41.

    See also Lledó -Guillem (2013, 83–84; 2015a, 196).

  42. 42.

    Y como el suelo desta Ciudad, hora sea por el Clima, Planeta, Signo, Vientos, aguas, mantenimientos, o por alguna secreta influencia, tenga gracia incognita, y sobre natural, tanto que todas las cosas humanas, y plantas produze con grande perfeccion, primor y delicadeza. Y mas ha concedido Dios a Valencia vna lengua polida, dulce, y muy linda, que con breuedad moderada exprime los secretos, y profundos conceptos del alma: y despierta el ingenio a biuos primores, donde le resulta vn muy esclarecido lustre (1574, f. B1r).

  43. 43.

    “Es clima, y secreta influencia del Cielo en el suelo deste Reyno, que todas las cosas que a el se trasladan de otras tierras, se perficionen, y crien con mayor fineza y lindeza, que en las naturales de donde fueron tomadas. Lo que en esto tenemos experimentado en las plantas, hieruas, y frutales, ha hecho tambien su prueua en la lengua” (1610/1972, 93).

  44. 44.

    Tractatus de regimine vrbis et Regni Valentiae.

  45. 45.

    Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Caldeam, Hebraicam, Celtiberam, Valentinam, Catalaunam […] Et sic inter has linguas iam Valentinam annumerabatur, sed non ipsa, qua nunc vtimur, nam illa extincta, & sopita remansit per adventum Agarenorum. Haec enim in suo origine coaluit, ex Latina, Gallica, & Hispana in Vrbe Limongenis, a qua lemosinae nomen mutuavit. At traducta as Catalaunos, & nobis communicate, per nostros maiores, successive ita per polita, & elegantia imbuta fuit, vt hodie ab ea. distinguatur, speciem distinctam constiuendo. (1656, 504–505)

  46. 46.

    Ferrando Francés and Amorós do not consider the passage a clear example of linguistic secessionism (2011, 254).

  47. 47.

    “Formose del ayuntamiento de la que passaron consigo los Españoles al tiempo de los Moros, y de la Francesa que por alli corria. Destas dos fue engendrada, y nacio tan graciosa, cortesana, sentenciosa, y dulce, que no hay lengua que en mas breues palabras diga mas, ni mejores conceptos” (1610/1972, 89).

References

  • Badia i Margarit, Antoni Maria. 1951. Gramática histórica catalana. Barcelona: Noguer.

    Google Scholar 

  • Bernat i Baltrons, Francesc. 2007. Un estudi de dialectologia catalana al segle XIX: les notes de Manuel Milà i Fontanals sobre el maonès. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Google Scholar 

  • Beuter, Pere Antoni. 1546. Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia. Valencia: Joan de Mey.

    Google Scholar 

  • Blommaert, Jan, and Jef Verschueren. 1998. The role of language in European nationalist ideologies. In Language ideologies: Practice and theory, ed. Bambi B. Schieffelin, Kathryn A. Woolard, and Paul V. Kroskrity, 189–210. New York: Oxford University Press.

    Google Scholar 

  • Cassirer, Ernest. 1968. Giovanni Pico della Mirandola. In Renaissance essays. From the Journal of the history of ideas, ed. Paul Oskar Kristeller and Philip P. Wiener, 11–60. New York: Harper & Row.

    Google Scholar 

  • Colon Domènech, Germà. 1999. Per a la data del apitxat. Caplletra 27: 43–53.

    Google Scholar 

  • Coromines, Joan. 1971. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.

    Google Scholar 

  • de Aldrete, Bernardo José. 1606/1975. Del origen y principio de la lengua castellana ò romance que oi se usa en España, vol. 1. Edición de Lidio Nieto Jiménez. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

    Google Scholar 

  • de Viciana, Martí. 1574. Libro de alabanças de las lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana. Valencia: Joan Navarro. BNE R/2293 has been digitized. http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000171570&page=1

  • Deleuze, Gilles, and Felix Guattari. 1980/1987. A thousand plateaus. Capitalism and Schizophrenia. Trans. Brian Massumi. Minneapolis: University of Minnesota Press.

    Google Scholar 

  • Despuig, Cristòfol. 1557/2012. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Edició a cura de Juan Antonio Gonzàlez. eHumanista/IVITRA 1: 254–353. http://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume1/14%20ehumanista.ivitra.Despuig.JAGonzalez.Col.loquis.pdf. Accessed 30 Apr 2017.

  • ———. 1557/2014. Dialogues. A Catalan Renaissance Colloquy Set in the City of Tortosa. Introduction by Enric Querol and Josep Solervicens. Trans. Henry Ettinghausen. Barcelona/Woodbridge: Barcino/Tamesis.

    Google Scholar 

  • Eco, Umberto. 2005. La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona: Crítica.

    Google Scholar 

  • Eiximenis, Francesc. 1383/1972. Regiment de la Cosa Pública. Edició a cura de Manuel Sanchis Guarner. València: Societat Bibliogràfica Valenciana.

    Google Scholar 

  • Elliott, John Huxtable. 1990. Imperial Spain 1469-1716. London: Penguin.

    Google Scholar 

  • Escolano, Gaspar. 1610/1972. Década Primera de la Historia de la Insigne, y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Vol. 1. Valencia: Universidad de Valencia.

    Google Scholar 

  • Ferrando Francés, Antoni. 1980. Consciència idiomàtica i nacional dels valencians. Pròleg de Sanchis Guarner. València: Universitat de València, Institut de Ciències de l’Educació, Institut de Filologia Valenciana.

    Google Scholar 

  • ———. 1988. Llengua i literatura. In Història del País Valencià. De les Germanies a la Nova Planta, ed. Ernest Belenguer, vol. 2, 379–424. Barcelona: Edicions 62.

    Google Scholar 

  • ———. 1989. La formació histórica del valencià. In II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 399–428. València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Google Scholar 

  • ———. 2011. Les Regles: autoria, gènesi, criteris, context. In Les Regles d’Esquivar Vocables a revisió, edició a cura de Germà Colon i Antoni Ferrando Francés, 131–298. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Google Scholar 

  • Ferrando Francés, Antoni, and Miquel Nicolás Amorós. 2011. Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

    Google Scholar 

  • Ferri Coll, José María. 2001. La poesía de la Academia de los Nocturnos. Alicante: Universidad de Alicante.

    Google Scholar 

  • Fuster, Joan. 1989. Les lletres. In Història del País Valencià. De les Germanies a la Nova Planta, ed. Ernest Belenguer, vol. 3, 285–302. Barcelona: Edicions 62.

    Google Scholar 

  • Gal, Susan. 1998. Multiplicity and contention among language ideologies. A commentary. In Language ideologies: Practice and theory, ed. Bambi B. Schieffelin, Kathryn A. Woolard, and Paul V. Kroskrity, 317–332. New York: Oxford University Press.

    Google Scholar 

  • González, Joan Antoni. 2012. La transmissió de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, i altres notes sobre l’obra. Recerca 14: 315–338. http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/viewFile/276759/364686. Accessed 17 Apr 2017.

  • Hina, Horst. 1986. Castilla y Cataluña en el debate cultural 1714–1939. Historia de las relaciones ideológicas catalano-castellanas. Traducción de Ricard Wilshusen. Barcelona: Península.

    Google Scholar 

  • Irvine, Judith T., and Susan Gal. 2000. Language ideology and linguistic differentiation. In Regimes of language: Ideologies, polities, and identities, ed. Paul V. Kroskrity, 35–83. Santa Fe: School of American Research Press.

    Google Scholar 

  • Lledó-Guillem, Vicente. 2008. Literatura o imperio: la construcción de las lenguas castellana y catalana en la España renacentista. Newark: Juan de la Cuesta.

    Google Scholar 

  • ———. 2010. ¿Compañera o rebelde? La lengua y el imperio según Bernardo de Aldrete. Bulletin of Hispanic Studies 87 (1): 1–15.

    Article  Google Scholar 

  • ———. 2013. Jorge de Montemayor traduce a Ausiàs March: la creación de un mito barroco. In Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán desde la Edad Media a la Renaixença, edició a cura de Josep Vicent Escartí, vol. 2, 68–92. Buenos Aires/Los Angeles: Argus-a. http://doczz.es/doc/4976199/escribir-y-persistir---argus-a. Accessed 25 Apr 2017.

  • ———. 2015a. La obra de Bernardo de Aldrete en el contexto catalanohablante: imperialismo frente a nacionalismo lingüístico. Hispanic Research Journal 16 (3): 191–207.

    Article  Google Scholar 

  • ———. 2015b. The Catalan standard language in the Mediterranean: Greece versus Sardinia in Muntaner’s Crònica. In In and of the Mediterranean. Medieval and Early Modern Iberian studies, Hispanic issues 41, ed. Michelle M. Hamilton and Núria Silleras-Fernández, 99–108. Nashville: Vanderbilt University Press.

    Google Scholar 

  • Lodge, Anthony. 2011. Standardisation, Koinéisation et l’historiographie du français. Review de Linguistique Roman 75: 5–25.

    Google Scholar 

  • Machiavelli, Niccolò. 1976. In Discorso o dialogo intorno aala nostra lingua, ed. Bartolo Tommaso Sozzi. Torino: Einaudi.

    Google Scholar 

  • Martí i Castell, Joan. 1986. Llengua catalana COU. Barcelona: El Punt/Edhasa.

    Google Scholar 

  • Mas i Usó, Pasqual. 1991. El certamen valenciano a San Vicente Ferrer (1600) y la polémica entre Jaime Orts y Melchor Orta. Revista de Filología Hispánica 7 (1): 69–93.

    Google Scholar 

  • Mattheu et Sanz, Laurentii. 1656. Tractatus de regimine regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem. Liber secundus. Valentia: Bernardus Nogués. https://books.google.com/books?id=p3CAQ9Pv6_QC&pg=PA271&lpg=PA271&dq=lorenzo+matheu+y+sanz+tractatus+ebook&source=bl&ots=zSJAWDFAd1&sig=Nr0FB4lL6AK_gHZO1aOoru9KBHc&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwi7g7CkrtDTAhXEKyYKHdIZATsQ6AEIMzAE#v=onepage&q=lorenzo%20matheu%20y%20sanz%20tractatus%20ebook&f=false. Accessed 2 May 2017.

  • Milà i Fontanals, Manuel. 1861. De los trovadores en España. Estudio de lengua y poesía provenzal. Barcelona: Librería de Joaquín Verdaguer.

    Google Scholar 

  • Muntaner, Ramon. ca. 1328/2000. Chronicle. Trans. Anna Kinsky, and Lady Goodenough. Cambridge: In parentheses Publications. http://www.yorku.ca/inpar/muntaner_goodenough.pdf. Accessed 24 July 2017

  • ———. ca.1328/2011. Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner. Edició a cura de Ferran Soldevila. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

    Google Scholar 

  • Nadal, Josep M., and Modest Prats. 1982. Història de la llengua catalana. Volum primer: Dels orígens al segle XV. Barcelona: Edicions 62.

    Google Scholar 

  • Navarro, Pere. 1999. Els parlars de transició entre el català occidental i l’oriental. Caplletra 26: 91–105.

    Google Scholar 

  • Ortí i Ballester, Marc Antoni. 1656. Segundo centenario de los años de la canonizacion del valenciano apostol San Vicente Ferrer, concluydo el … 29 de Iunio, del año 1655, celebrado por la … ciudad de Valencia. Valencia: Geronimo Villagrassa.

    Google Scholar 

  • Piera, Montserrat. 1999. Tirant lo Blanc: Rehistoricizing the ‘Other’ Reconquista. In Tirant lo Blanc: New approaches, Monografías 180, ed. Arthur Terry, 45–58. London: Tamesis.

    Google Scholar 

  • Querol, Enric, and Josep Solervicens. 2011. Introducció. In Cristòfol Despuig. 1557/2011. In Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, edició a cura de Enric Querol and Josep Solervicens, 5–26. Textos i Estudis de Cultura Catalana 172. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Google Scholar 

  • ———. 2014. Introduction. In Cristòfol Despuig. 1557/2014. In Dialogues. A Catalan Renaissance Colloquy Set in the City of Tortosa, Introduction by Enric Querol and Josep Solervicens. Trans. Henry Ettinghausen, 7–25. Barcelona/Woodbridge: Barcino/Tamesis.

    Google Scholar 

  • Rafanell, August. 1999. La llengua silenciada. Una història del català, del Cinccents al Vuitcents. Barcelona: Empúries.

    Google Scholar 

  • ———, August. 2000. El català modern. Set estudis d’història cultural. Barcelona: Empúries.

    Google Scholar 

  • Rasico, Philip D. 1989. The formation of Valencian Apitxat. Hispanic Review 57 (4): 457–475.

    Article  Google Scholar 

  • Ribelles Comín, Josep. 1943. Bibliografía de la lengua valenciana, III (Siglos XVII y XVIII). Madrid: Tipografía de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.

    Google Scholar 

  • Veny, Joan. 1998. Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia. 12th ed. Palma de Mallorca: Moll.

    Google Scholar 

  • ———. 2012. Valencianitat del Curial. In Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, edició a cura de Antoni Ferrando Francés, vol. 2, 1089–1126. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.

    Google Scholar 

  • ———. 2015. Català occidental/català oriental encara. Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans] 37: 31–65.

    Google Scholar 

  • Woolard, Kathryn. 2007. La autoridad lingüística del español y las ideologías de la autenticidad y el anonimato. In La lengua, ¿patria común? Ideas e ideologías del español, ed. José del Valle, 129–142. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.

    Google Scholar 

  • Woolard, Kathryn A. 2002. Bernardo de Aldrete and the Morisco problem: A study in Early Modern Spanish language ideology. Comparative Studies in Society and History 44 (3): 446–480.

    Article  Google Scholar 

  • Wright, Roger. 1997. Linguistic standardization in the Middle Ages in the Iberian Peninsula: Advantages and disadvantages. In De mot en mot: Aspects of medieval linguistic. Essays in honour of William Rothwell, ed. Stewart Gregory and D.A. Trotter, 261–275. Cardiff: University of Wales Press.

    Google Scholar 

Download references

Author information

Authors and Affiliations

Authors

Rights and permissions

Reprints and permissions

Copyright information

© 2018 The Author(s)

About this chapter

Check for updates. Verify currency and authenticity via CrossMark

Cite this chapter

Lledó-Guillem, V. (2018). A Unitary Catalan-Occitan Language in the Early Modern Period: The Exaltation of Apitxat Valencian. In: The Making of Catalan Linguistic Identity in Medieval and Early Modern Times. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-319-72080-7_6

Download citation

  • DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-72080-7_6

  • Published:

  • Publisher Name: Palgrave Macmillan, Cham

  • Print ISBN: 978-3-319-72079-1

  • Online ISBN: 978-3-319-72080-7

  • eBook Packages: Social SciencesSocial Sciences (R0)

Publish with us

Policies and ethics