Advertisement

The Coastal Levantine Area

  • Pilar SorianoEmail author
  • Manuel Costa
Chapter
Part of the Plant and Vegetation book series (PAVE, volume 12)

Abstract

The Coastal Levantine area is a very diverse territory situated between the Cap de Creus and the Cap de la Nau. The wide variety of environments and ecological conditions that occur in this area determine its great diversity and richness from the vegetation point of view. Forest composition depends mainly on climatic factors, geomorphology and soil features, and are currently dominated by evergreen sclerophyllous (Quercus ilex, Q. rotundifolia, Q. suber), conifer (Pinus halepensis, P. pinaster, P. pinea, P. salzmannii, P. sylvestris), and deciduous (Fagus sylvatica, Quercus petraea) and semi-deciduous (Quercus faginea, Q. canariensis, Q. pubescens, Q. pyrenaica) species in inland areas with heavier rainfall or humidity. As a result of land use and human disturbances, shrubby vegetation, scrub, grasslands, along with thermophilic natural or reforested pine forests, are the most widespread vegetation formations, especially at lower altitudes. Scrub formations spread on both siliceous and calcareous substrates, particularly those that grow on thermophile calcareous ones are species-rich communities with numerous endemic plants. Coastal vegetation, including dunes, marshes, salt-marshes and cliffs, is well represented, with slight variations in some parameters, like salt concentration, water availability, soil features, etc., responsible for the floristic composition of the communities growing in these environments. As in the rest of the Iberian Peninsula, vegetation, especially forests and coastal areas, is affected by a long-standing tradition of human use and transformations (fires, massive urbanisation, grazing, felling, etc.), and well-structured formations currently have become quite scarce.

References

  1. Alonso MA, de la Torre A (2002) Las comunidades fruticosas de Suaeda Forsskål ex J. F. Gmelin en la Península Ibérica e islas Baleares. Lazaroa 23:95–105Google Scholar
  2. Álvarez de la Campa J (2004) Vegetació del massís del Port. Collecció Pius Font i Quer 3. Institut d’Estudis IlerdencsGoogle Scholar
  3. Ballesteros E (1981) Dues noves comunitats forestals al Massís de Cadiretes (la Selva). Folia Bot Barc 2:9–13Google Scholar
  4. Boira H (1992) La vegetación del marjal de Torreblanca-Ribera de Cabanes. Actes del Simposi Internacional de Botànica ‘Pius Font i Quer’ 2 (Fanerogàmia): 233–239Google Scholar
  5. Carreras J, Carrillo E, Ferré A, Masalles RM (2005) Manual dels hàbitats de Catalunya VI (4 Boscos). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, BarcelonaGoogle Scholar
  6. Carreras J, Carrillo E, Ferré A, Font J, Font X, Gesti J, Ninot JM, Vilar L (2006) Manual dels hàbitats de Catalunya IV. 3 Vegetació arbustiva i herbàcia (vegetació arbustiva). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, BarcelonaGoogle Scholar
  7. Carretero JL (1989) La vegetación emergente de los arrozales europeos. An Biol 15(4):135–141Google Scholar
  8. Carretero JL, Aguilella A (1995a) Flora y vegetación nitrófilas del término municipal de la ciudad de València. Ajuntament de València, ValènciaGoogle Scholar
  9. Carretero JL, Aguilella A (1995b) Algunas comunidades arvenses sabulícolas de la provincia de Valencia. Lazaroa 4:23–35Google Scholar
  10. Costa M (1982) La vegetación costera valenciana: los cabos. Doc Phytosoc NS 6:354–364Google Scholar
  11. Costa M, Boira H (1981) La vegetación costera valenciana: los saladares. An Jard Bot Madr 38(1):233–244Google Scholar
  12. Costa M, Peris JB, Figuerola R, Stübing G (1985) Los alcornocales valencianos. Doc Phytosoc 9:301–318Google Scholar
  13. Costa M, Perez-Badia R, Soriano P (1995) Acerca de algunos bosques relictuales en el Mediterraneo occidental, Viburno tini-Fraxinetum orni ass. nova. Fitosociologia 29:181–185Google Scholar
  14. Crespo MB (1989) Contribución al estudio florístico, fitosociológico y fitogeográfico de la Serra Calderona (Valencia-Castellón). Colección Tesis Doctorales Servicio de Publicaciones. Universidad de ValenciaGoogle Scholar
  15. Crespo MB (1999) Novedades sintaxonómicas y nomenclaturales en matorrales seriales valencianos del orden Rosmarinetalia Br.-Bl. ex Mounter 1934. Acta Bot Malacitana 24:208–220Google Scholar
  16. Crespo MB, de la Torre A, Costa M (2003) Las comunidades de Crithmo-Staticion Molinier 1934 (clase Crithmo-Staticetea Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Phytocoenologia 33(2):527–559CrossRefGoogle Scholar
  17. Curcó A (1990) La vegetació del delta de l’Ebre (I): les comunitats dunars (Classe Ammophiletea Br.-Bl. et Tx. 1943). Butll Parc Nat Delta de l’Ebre 5:9–18Google Scholar
  18. Curcó A (1996a) La vegetació del delta de l’Ebre (II): les comunitats halòfiles i halo-nitròfiles (Classes Puccinellio-Salicornietea i Cakiletea maritimae). Folia Bot Misc 10:113–139Google Scholar
  19. Curcó A (1996b) La vegetación del delta del Ebro (III): las comunidades acuáticas de macrófitos (Clases Lemnetea minoris y Potametea). Doc Phytosoc 16:273–291Google Scholar
  20. Curcó A (2000) La vegetació del delta de l’Ebre (IV): Les comunitats nitròfiles (classes Asplenietea trichomanis i Ruderali-Secalietea). Acta Bot Barc 46:143–178Google Scholar
  21. Curcó A (2001) La vegetación del delta del Ebro (V): las comunidades helofíticas e higrófilas (Clases Phragmiti-Magnocaricetea y Molinio-Arrhenatheretea). Lazaroa 22:67–81Google Scholar
  22. Curcó A (2008) La vegetació del Delta de l’Ebre (VII): els Tamarigars (Classe Nerio-Tamaricetea Br.-Bl. et O. Bolòs 1958). Revisió sintaxonòmica dels Tamarigars de Catalunya Acta Bot Barc 51: 79–91Google Scholar
  23. Curcó A, Ferré A, Font J, Gesti J, Vilar L, Ballesteros E (2008) Manual dels hàbitats de Catalunya 2(1). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, BarcelonaGoogle Scholar
  24. de Bolòs O (1957) De vegetatione valentina, I. Collect Bot Barcelona 5:528–596Google Scholar
  25. de Bolòs O (1959) El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic, I.E.C. Arx. Secc. Ciènc, vol 26, pp 1–175Google Scholar
  26. de Bolòs O (1962) El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, BarcelonaGoogle Scholar
  27. de Bolòs O (1967) Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Mem R Acad Cienc Art Barcelona 38(1):1–269Google Scholar
  28. de Bolòs O (1975) De vegetatione valentina, II. Anales Inst Bot Cavanilles 32:477–488Google Scholar
  29. de Bolòs O (1979a) Hedero-Ulmetum (l’omeda amb heura) i Lithospermo-Ulmetum (l’omeda amb mill gruà). Folia Bot Misc (Barc) 1:13–17Google Scholar
  30. de Bolòs O (1979b) De vegetatione valentina, III. Butll Inst Catalana d’Hist Nat Sec Bot 44:65–76Google Scholar
  31. de Bolòs O (1980) Les aulnaies (Alno-Padion) du Montseny en Catalogne. Coll Phytosociol 9:131–141Google Scholar
  32. de Bolòs O (1983a) La brolla calcífuga (Cisto-Lavanduletea) als Països Catalans. Mem R Acad Cienc Art Barcelona 814Google Scholar
  33. de Bolòs O (1983b) La vegetació del Montseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona, BarcelonaGoogle Scholar
  34. de Bolòs O (1988) La roureda acidofila (Quercion robori-petraeae) a Catalunya. Monogr Inst Pir Ecol (Hom a P Montserrat) 4:447–453Google Scholar
  35. de Bolòs O, Montserrat JM, Romo À (1993) El bosc mesòfil a les Muntanyes Catalanídiques septentrionals. Collect Bot (Barc) 22:55–71CrossRefGoogle Scholar
  36. De la Torre A, Crespo MB, Solanas JL (1997) Aportación al conocimiento de los espartales ibéricos (All. Stipion tenacissimae). Lazaroa 18:173–187Google Scholar
  37. Farràs A, Velasco E (1994) Les comunitats vegetals de les zones humides de l’Alt Empordà. In: Gosálbez J, Serra J, Velasco E (eds) Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà, Treb Inst Catalana Hist Nat, vol 13, pp 167–228Google Scholar
  38. Fayos JM (2004) Vegetació del massís del Port. Col.lecció Pius Font i Quer, 3. Institut d’Estudis Ilerdenc, p 459Google Scholar
  39. Folch Guillén R (1981) La vegetació dels Països Catalans. Ketres, BarcelonaGoogle Scholar
  40. Franquesa T (1995) El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Institut d’Estudis Catalans, BarcelonaGoogle Scholar
  41. Garcia Pausas J (1989) La lloreda (Osmundo-Lauretum), un bosc de ribera del Montseny. II Trobada d’Estudiosos del Montseny: 109–111Google Scholar
  42. Gesti J, Font J, Vilar L (2003) Rusco aculeati-Fraxinetum angustifoliae, una nova associació forestal de ribera del territori ruscínic. Acta Bot Barc (Barc) 48:57–66Google Scholar
  43. Hernández Cardona AM (1999) Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II trobada d’estudiosos del Montnegre i el Corredor. Monografies n° 28. Diputació de BarcelonaGoogle Scholar
  44. Molero Briones J (1976) Estudio florístico y fitogeográfico de la sierra de Montsant y su área de influencia. PhD. Universitat de BarcelonaGoogle Scholar
  45. Ninot JM, Carreras J, Carrillo E, Vigo J (2000) Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I Hygrophilous herbaceous communities. Acta Bot Barc 46:191–237Google Scholar
  46. Ninot JM, Font X, Masalles RM, Vigo J (2010–2011) Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. II: Ruderal communities. Acta Bot Barc. 53: 113–189.Google Scholar
  47. Nuet-Badia J, Romo-Díez A, Salvà-Catarineu M, Salvador-Franch F (2010) Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny. VII Monografies del Montseny: 167–176Google Scholar
  48. Pérez Badia R (1997) Flora vascular y vegetación de la comarca de la Marina Alta (Alicante). Colección Técnica 16. Instituto de Cultura Juan Gil Albert, AlicanteGoogle Scholar
  49. Peric JC, Vilar Sais J (2002) La vegetació halòfila dels aiguamolls de l’Empordà. Butll Inst Cat Hist Nat 70:21–40Google Scholar
  50. Roselló R (1994) Catálogo florístico y vegetación de la comarca natural del Alto Mijares. Diputació de Castelló, CastellóGoogle Scholar
  51. Royo Pla F (2006) Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebro i la serra d’Irta. PhD Dissertation. Universistat de BarcelonaGoogle Scholar
  52. Royo Pla F (2008) Comunitats vegetals de les planes i serres litorals del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat, I: l’aliança Diplotaxion erucoidis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936. Toll Negre 10:21–42Google Scholar
  53. Royo Pla F (2009) Comunitats vegetals de les planes i serres litorals del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat, II: l’ordre Thero-Brachypodietalia Br.-Bl. (1931) Molinier 193. Toll Negre 11:46–65Google Scholar
  54. Salvá-Catarineu M, Nuet-Badia J, Romo A, Salvador-Franch F (2012) Los hayedos marginales de La Calma (Montseny, cordillera prelitoral catalana) 396(401):396–401. Universitat Autónoma de BarcelonaGoogle Scholar
  55. Solanas JL (1996) Flora, vegetació i fitogeografía de La Marina Baixa. PhD Dissertation. Universidad de Alicante.Google Scholar
  56. Soriano P (1995) Flora y vegetación de la comarca de la Safor (València). PhD Dissertation. Universitat de València.Google Scholar
  57. Stübing G, Peris JB, Costa M (1989) Los matorrales seriales termófilos valencianos. Phytocoenologia 17(1):1–69CrossRefGoogle Scholar
  58. Vigo J (1968) La vegetació del massís de Penyagolosa, I.E.C., Arx. Secc. Ciènc, vol 37, pp 1–247Google Scholar
  59. Vilar L, Polo L, Domínguez-Planella A (1989) Los alcornocales de la provincia de Girona. Sci Gerundensis 15:143–151Google Scholar

Copyright information

© Springer International Publishing AG 2017

Authors and Affiliations

  1. 1.ICBiBE-Botanical GardenUniversitat de ValènciaValènciaSpain

Personalised recommendations