Abstract
As early as the eighteenth century, Catalonia was a major centre of wine production. A portion of the territory produced wine to be made into brandy, while another portion produced wine for domestic consumption and for export. Each of these areas saw the development of distinct structures of production and forms of marketing. The present paper argues that it was in those places where marketing was in the hands of large-scale wine merchants and stockists that vineyards survived the changes introduced in the twentieth century. Also, the paper analyses the evolution of viticulture in the region up to the present day.
This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.
Access this chapter
Tax calculation will be finalised at checkout
Purchases are for personal use only
Notes
- 1.
This phenomenon resembles the expansion of vineyard land in La Mancha as a result of the demand for wine from the French market . See (Figeac and Lachaud 2015).
- 2.
We do not have data broken down by municipality. To compare 1920 data with data for 1889, we have taken the view that the land under cultivation was the same in 1920 as in 1889, a year in which we do have data on the total area under cultivation by judicial districts.
- 3.
Comprehensive statistics on winegrowing surface area begin in 1858, when tax assessments on land were carried out. Later, we have estimations that do not always coincide and it is not possible to generate a continuous series with official data until 1898. Prior to 1898, the data have been estimated using the information available in continuous years, while official data have been used from 1898 onwards. We have made estimations only during the Spanish Civil War, when no information was published. While official records do exist, they must be treated with a degree of caution because they usually come from local declarations that are not always reliable. Despite these limitations, we believe that available data do show a trend in the amount of land planted in vineyard in Catalonia . The primary sources of information are: an annual report on agricultural statistics called Anuario de Estadística Agraria, which has appeared in various formats and continues to the present day, and reports on agricultural and fishing statistics called Estadístiques agràries i pesqueres, which are published by the government of Catalonia .
- 4.
Arxiu Giralt, Vinseum, Vilafranca del Penedès.
- 5.
Only two cooperative wineries were created to make wine : the Sindicat de Vinyaters of Tous (1924) and the Sindicat de Vinyaters of Igualada (1921). See Planas Maresme (2013).
- 6.
Collection of Emili Giralt i Raventós, Vinseum, Vilafranca del Penedès.
- 7.
These export figures must be treated with caution. We do not have official data on Catalonia . Often, only maritime departures are considered and overland customs are not taken into account. Also, departures from these ports may not necessarily carry Catalan wine , but may haul wine from other places of origin.
- 8.
The cooperative winery of Alella, which was set up in 1906, was one of the first. It was the only one to create its own brand (with a wine that was already well-known) and to sell its own wines, and it was one of the first to bottle. As had always been the case, it supplied the domestic market , where the Alella brand was very prestigious (La comarca de Alella 1909; Barnadas Ribas 2013).
- 9.
Changes in legislation make it very difficult to determine the amount of wine produced under Designations of Origin. Prior to 1963, wines were classified as table wines or fine wines. Subsequently, the Designations of Origin appeared, but in the official statistics, they disappear between 1982 and 1992. In Fig. 6, only the evolution of cava is shown in those years.
Bibliography
Alió Ferrer, J. (2010). El comerç i l’exportació de vi a Tarragona. Tarragona: Arola editors.
Arnabat Mata, R. (Ed.). (2001). Els moviments socials al Penedès. Actes del Ii Seminari d’Història del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
Barnadas Ribas, M. (2013). «El Sindicat Alella Vinícola. Innovació tècnica i arquitectònica» . Paper in Jornades d’Estudi. De la vinya a la fassina. Vinyes, vins i cooperativisme vitívinìcola a Catalunya. L’Espluga de Francolí.
Ber Sabaté, R. (1997). El celler de Pinell. Tortosa.
Colomé Ferrer, J. (1990). «Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle XIX: el contracte de rabassa morta i l’expansió vitivinícola». Estudis d’Història Agrària, 8, 123–144.
———. (2015). Expansió vitícola, consolidació de la propietat capitalista de la terra i conflictivitat social a la Catalunya prelitoral durant el segle XIX: la comarca del Penedès (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 245–279).
Colomé Ferrer, J. (Ed.). (2003). De l’aiguardent al cava. El procés d’especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. Vilafranca del Penedès: El tres de vuit i Ramon Nadal.
Colomé Ferrer, J., & F. Valls. (1995). «La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX. Notes per a un reflexió». Recerques, 30, 47–68.
Colomé, J., J. Planas, & F. Valls. (2015). Vinyes, vins i cooperativisme vitícola a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Congost Colomé, R., & E. Saguer. (2013). De contractes de rabassa morta a emfiteusis perpètues: una negociació des de baix? La regió de Girona, 1700–1900 (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 177–208).
D. D.A.A. (1995). Jornades sobre la viticultura de la Conca Mediterrània. Tarragona: Facultat de Filosofia i lletre de Tarragona.
———. (2004). Josep Fontana. Història i projecte social. Reconeixement a una trajectòria. Barcelona: Crítica.
———. (2014). El món de la viticultura. els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
Ferrer Alòs, Ll. (1981). «La fabricació d’aiguardent a Manresa a la primera meitat del segle XVIII». Miscel.lània d’Estudis Bagencs, 1, 107–128.
———. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d’elaboració de vi. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.
———. (2004). «La formació de la burgesia catalana. Magí Pladellorens Playà, de rabassaire al Bages a exportador de vins a Sant Martí de Provençals». En Estudis d’Història Agrària, 17, 465–484.
———. (2008). «El Sindicat Agrícola de Llobregat de Bages. Una sortida a la crisi agrària de finals del segle XIX». Dovella, 97, 40–45.
———. (2014). «Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Catalunya Vella (s. XV–XIX). El caso de Artés (Bages)». Historia agraria, 62, 47–82.
———. (2015a). «Les vignobles en Catalogne (XVII–XVIII siècles): sous-emphytéotes, propriétaires et commerçants-commissionnaires» (Figeac & Lachaud, Ed., pp. 201–220).
———. (2015b). Vi per cremar, vi per beure. Dues vitivinicultures a Catalunya (segles XVII–XIX) (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 147–176).
Ferrer Alòs, Ll, C. Alvárez Arróniz, C. Sanmartí Roset, & A. Güell Sabata. (1992). Vinya, fil.loxera, propietat i demografia a la Catalunya Central. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.
Figeac, M., & S. Lachaud. (2015). La construction de la grande propriété viticole en France et en Europe XVI–XX siècles. Bordeaux: Feret.
Fuguet, J., & A. Mayayo. (1994). El primer celler cooperatiu de Catalunya. Centenari de la societat de Barberà de la Conca (1894–1994). Barcelona: Departament d’Agricultura i Pesca. Generalitat de Catalunya.
García de los Salmones, N. (1892). La invasión filoxérica en España y las cepas americanas. Barcelona: Imp. de Luis Taso.
Garrabou, R., & E. Tello. (2004). Constructors de paisatges. Amos de masies, masovers i rabassaires al territori del Vallès (1716–1860) (D.D.A.A, pp. 83–104).
Gavaldà, A., & J. Santesmases Ollé. (1993). Història econòmico-social de les coopetarives agrícoles de Nulles (1817–1992). Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
Giralt Raventós, E. (1990). «Origines du “cava” de Catalogne». In Le vin des historiens. Actes du 1er Symposium vin et histoire 19/20/21 mai 1989, editat per D. D.A.A. Université du Vin.
González Portilla, M., J. Maluquer de Motes, & B. de Riquer Permanyer (Eds.). (1986). Industrialización y nacionalismo. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Iglesies, J. (2002). Pere Gil (1551–1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del llibre primer de la historia cathalana en lo qual se tracta de historia o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cataluña. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
«La comarca de Alella, sos vins y’l Sindicat Agricol». (1909). Catalunya Agrícola, març, 1–3.
Lipp, L. (1793). Guide des negociants dans toutes les entreprises mercantiles. Montpellier: Imprimerie de Joseph François Tournell.
Maldonado Rosso, J., & A. Ramos Santana. (2000). Actas del I Encuentro de historiadores de vitivinicultura española. Puerto de Santa María: Ayuntamiento de El Puerto de Santa María.
Martorell Pañella, A. (2010). El Penedès. Notes crítiques sobre les vicissituds de l’Agricultura, Indústria i Comerç durant el segle XIX (Martorell, Esclasans & Mas, Ed., pp. 26–53).
Martorell Pañella, A., R. Esclasans, & C. Mas Jornet. (2010). El Penedès al segle XIX. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
Mateu Giral, J. (2012). El castell del Remei. Terra, aigua i cultura del vi a la plana d’Urgell. Lleida: Pagès Editors.
Mayayo Artal, A. (1991). La Destrucció del món rural català 1880–1980 de pagesos a obrers i ciutadans. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Medina Albadalejo, F. J. (2014). Crisis, coopeartivas y estado en e sector vitivinícola español durante el franquismo. Workshop “Estado y agricultura en España (1920–1960). Continuidad y cambios: Universidad Carlos III.
———. (2015). El desenvolupament dels cellers cooperatius a Catalunya a la segona meitat del segle XXo (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 517–546).
Moreno Claverías, B. (1995). La contractació agrària a l’Alt Penedès Durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona: Fundació Noguera.
———. (1997). «Del cereal a la vinya. El contracte de rabassa morta a l’Alt Penedès del segle XVIII». Estudis d’Història Agrària, 11.
Nadal, J., & X. Tafunell. (1992). Sant Martí de Provençals. Pulmò industrial de Catalunya (1847–1992). Barcelona: Columna.
Nagel, K.-J. (2000). ¿Tiene sentido hablar de una vitivinicultura catalana? Aspectos económicos, sociales y políticos, 1870–1940 (Maldonado & Ramos, Ed., pp. 365–382).
Oliva Ricos, B. (2009). «1702–1714: el negoci del vi fou austracista». XXVI Sessió d’Estudis Mataronins, 93–105.
Olivé Serret, E. (1991). La Chartreuse de Tarragona. De la fàbrica al convent. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Parés, S. (1944). «Contratación notarial agraria en el Alto Penedés durante el siglo XIX». La Notaria, 366–387.
Pascual Doménech, P. (2015). El tràfic de vins i derivats a Catalunya (1855–1935). El rol dels ferrocarrils en competència amb carros i barques (Colomé, Planas & Valls, Ed., pp. 279–336).
Planas Maresma, J. (2013). Viticultura i cooperativisme. La comarca d’Igualada (1890–1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
———. (2015). Els inicis del cooperativisme vitivinícola a Catalunya (Colomé, Planas & Valls, Ed., pp. 369–402).
Plans Maestra, J. (2010). «Els establiments a rabassa morta probable causa de la construcció de tines al Bages al segle XVIII i XIX». Coordinadora Entitats de Pedra Seca. Butlletí Digital, 3, 15–19.
Pomés, J. (1998). Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918–1930). La Unió de Rabassaires. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Pujol Andreu, J. (1984). «Les crisis de malvenda del sector vitivinícola català entre el 1892 i el 1935». Recerques, 15, 57–78.
———. (1986). Las crisis vinícolas en cataluña. Los precios del vino común (1892–1935) (González, Maluquer, & De Riquer, Ed., pp. 181–195).
———. (1988). Les transformacions del sector agrari català entre la crisi finisecular i la Guerra Civil. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Querol, J. (2001). La vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta (1750–1800) (Arnabat, Ed., pp. 151–174).
Roca Fabregat, P. (2015). «L’expansió vitícola dels segles XVIII i XIX com una etapa en l’evolució del paisatge i del poblament rural en el Vallès Oriental» (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 209–244).
Roig Armengol, R. (1890). Memoria acompañatoria al Mapa Regional Vinícola de la Provincia de Barcelona. Barcelona.
Rovira Gómez, S. (1987). Els Ixart. Una nissaga setcentista de botiguers i comerciants vallencs. Valls.
———. (1994). La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragons.
———. (1995). L’anticipació de diners a productors d’aiguardent per part dels comerciants de Reus (1750–1799) (D. D.A.A., pp. 795–810).
———. (2012). Botiguers i comerciants setcentistes de Torredembarra. Torredembarrra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas.
Sánchez Martínez, M. (2001). «Vino y fiscalidad en la Edad Media. El caso de los municipios catalanes» (Maldonado & Ramos, Ed., pp. 303–419).
Saumell Soler, A. (2002). Viticultura i associacionisme a Catalunya. Els cellers cooperatius del Penedès (1900–1936). Tarragona: Diputació de Tarragona.
———. (2003). L’associacionisme agrari al Baix Penedès a principis del segle XX. La Cooperativa Agrícola i Caixa de Crèdit de LLorenç del Penedès (1889–1936). Llorenç del Penedès: Cooperativa Agrícola de Llorenç del Penedès.
Segarra Blasco, A. (1994). Aiguardent i mercat a la Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo.
Segura, A. (1993). Burgesia i propietat de la terra a Catalunya en el segle XIX. Les comarques barcelonines. Barcelona: Curial.
Soler Becerro, R. (2003). De magatzems a cellers. Recuperació de la producció i transformacions empresarials al Penedès, 1940–2000 (Colomé Ferrer, Ed., pp. 183–222).
———. 2007. «Les exportacions de vins catalans durant la segona meitat del segle XX». Recerques, 127–152.
———. 2014. El plet dels rabassaires. Desenvolupament i dimensió del conflicte rabassaire al districte de El Vendrell, 1931–1936. Una primera aproximació (D.D.A.A., Ed., pp. 275–292).
Torras Elías, J. (1995). Productes vitícoles i integració mercantil a Europa, ss. XVI-XVIII (D.D.A.A., Ed., pp. 527–535).
Valls Junyent, F. (1996). La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior. L’Anoia 1720–1860. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
———. (1997). «Contractació a rabassa morta i conjuntura vitícola a Catalunya 1720–1850». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XV, 299–334.
———. (2003). La indústria del cava. De la substitució d’importacions a la conquesta del mercat internacional (Colomé Ferrer, Ed., pp. 143–182).
———. (2004). La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana. Vic: Eumo.
———. (2007). «Compitiendo con el “champagne”. La industria española de los vinos espumosos antes de la Guerra Civil» . Revista de Historia Industrial, XVI: 33, 47–80.
Author information
Authors and Affiliations
Corresponding author
Editor information
Editors and Affiliations
Rights and permissions
Copyright information
© 2019 The Author(s)
About this chapter
Cite this chapter
Ferrer-Alòs, L. (2019). The Evolution of Catalan Winemaking in the Nineteenth and Twentieth Centuries: Without Wine Merchants There Is No Viticulture. In: Conca Messina, S., Le Bras, S., Tedeschi, P., Vaquero Piñeiro, M. (eds) A History of Wine in Europe, 19th to 20th Centuries, Volume II. Palgrave Studies in Economic History. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-27794-9_7
Download citation
DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-27794-9_7
Published:
Publisher Name: Palgrave Macmillan, Cham
Print ISBN: 978-3-030-27793-2
Online ISBN: 978-3-030-27794-9
eBook Packages: Economics and FinanceEconomics and Finance (R0)