Abstract
Carles Riba (1893–1959) wrote several articles in which he showed his commitment to literature and reflected on the role of literature in society, as “Socrates in front of the judges” (1926), “Politicians and Intellectuals” (1927), “Literature and Rescuing Groups” (1938) and the presentations of the Revista de Catalunya (1939 and 1955). Many of these texts were written in turbulent political contexts: the dictatorship of Primo de Rivera (1923–1929), the Spanish Civil War (1936–1939) and the postwar period under Franco (1939–1959). The aim of this paper is to study these articles and analyze Riba’s view of writers and intellectuals.
This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.
Access this chapter
Tax calculation will be finalised at checkout
Purchases are for personal use only
Notes
- 1.
“Vaig començar [a escriure] per motius externs: moda dins un grup d’adolescents companys, un cert èxit, entre ells, dels primers assaigs, ganes de dir unes certes coses d’una certa manera que m’apareixia més eficaç, etc.”
- 2.
Joan Maragall (1860–1911) was the foremost Catalan poet of the late nineteenth century and of the beginning of the 20th century, and the most respected.
- 3.
“Acceptar als vint anys el que ja és establert, per tal que és establert—ha remarcat algú—acusa una manca de vitalitat i àdhuc un cert egoisme en l’esperit […]. Qui als vint anys no injuria tot el que els antecessors han constituït, i no llença al món noves fórmules de perfecció, reconeix implícitament la inutilitat de la seva vinguda”.
- 4.
Enric Prat de la Riba (1870–1917), Catalan politician. Since 1899, he promoted Catalan nationalism in politics and become the first President of the Mancomunitat (Commonwealth) of Catalonia on 1914.
- 5.
Eugeni d’Ors (1881–1954), Catalan writer. He collaborated with Enric Prat de la Riba and was a very influential intellectual during the first two decades of the twentieth century.
- 6.
Josep Carner (1884–1970), Catalan writer. He was an outstanding poet, journalist and translator.
- 7.
Pompeu Fabra (1868–1948), Catalan grammarian. He was the main author of the normative reform of contemporary Catalan language.
- 8.
“un idioma modern, expressió viva d’un esperit així mateix modern i viu”.
- 9.
“A Catalunya som quatre gats: però si volem que els nostres néts passin sense vergonya pel Fòrum o per sota l’Arc de Brandenburg, cal que tots aquests quatre gats ens sacrifiquem a fer manuals en cartoné i traduccions a jornal i còpies de paperots d’arxiu. Això és pura doctrina orsiana, en la qual tots hem cregut”.
- 10.
The dictatorship of the Spanish military Miguel Primo de Rivera (1870–1930) lasted until 1930.
- 11.
Riba studied at the University of Munich in 1922 with the German linguistic Karl Vossler (1872–1949).
- 12.
“He estat destituït del meu càrrec de professor […], no pas jo sol, sinó amb una centena més; ara, he tingut l’honor d’ésser dels primers. ¿La finalitat? Combatre el nacionalisme català allà on té no sols la màxima força, sinó la màxima raó d’ésser: en la cultura”.
- 13.
Fundació Bernat Metge was a foundation created in 1922 by Francesc Cambó (1876–1947, Catalan politician and patron) to publish classical translations.
- 14.
“força i principi educador”.
- 15.
“excursions que, escapant-nos de la filologia pura, hem fet cap a problemes de l’home, eterns i per tant actuals: els únics, al capdavall, que per llur vivent interès justifiquen la fatiga esmerçada en l’estudi dels clàssics”.
- 16.
“Tot deure intensament sentit en el mateix centre de consciència dels propis valors, ha d’esdevenir per força una missió, una missió indefugible i directament referida a la causa primera”.
- 17.
“en temps de dany i de vergonya [havien esdevingut] més encara que una joia un deure”.
- 18.
“perquè almenys algú restés a la guàrdia dels eterns conceptes, de les grans realitats—el seu deixeble màxim hauria dit les Idees—de la Justícia i del Dret”.
- 19.
Political tendency that brings together the parties and people who stand up for the recognition of Catalonia’s political identity.
- 20.
“en la veu d’una consciència del país”.
- 21.
“Quins turments patí, el pobre Maragall, en conèixer el motiu de la nostra visita! En Prat i jo ja la teníem per descomptada, la seva resistència, però teníem la seguretat de vèncer-la i d’obtenir una acceptació resignada… En Maragall era un sentimental; era un feble, i en estimava molt, a en Prat i a mi!/Mes, a les primeres paraules, veiérem ben clar que tota insistència era inútil. La seva negativa, suau i apesarada, era inflexible i ferma: ‘Jo no sóc un polític; jo no seré mai un polític; jo no sóc més que un enamorat de Catalunya.’/I és això el que fou en Maragall tota la seva vida: un enamorat de Catalunya!”.
- 22.
“Quan Francesc Cambó dictamina que Joan Maragall era un feble i un sentimental, per explicar-nos que no hagués volgut acceptar un lloc en una candidatura de la Lliga, la qualificació, que no va sense un cert desdeny, ens fa somriure una mica i ella sola ja ens induiria a sospitar en Joan Maragall una autèntica força de caràcter”. Cited is the first published version of the prologue because Riba changed this paragraph when he included the text, three years later, in the work …Més els poemes (1957), under the title “Per què he votat Joan Maragall” (“Why I Have Voted for Joan Maragall”), and this is how it is reproduced in Obres Completes. Vid. infra.
- 23.
“Sostengo que la negativa de Maragall a ser diputado revela una auténtica fuerza moral: una fuerza que necesariamente tenía que ser distinta y no menos digna que la del político, abstenerse de la acción exterior en vez de lanzarse a ella. No quiso apartarse de su línea de conducta, de su posición y misión de poeta y puro custodio del Ideal, ni ante una de las cosas que más han seducido a los intelectuales […]: un acta de diputado ofrecida en bandeja”.
- 24.
“lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el lenguaje catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos en el vascuence”; “fijar su pureza y conservación”; “la gran importancia de su uso familiar y literario, ya que todas esas varias formas integran el acervo idiomático y el modo de expresión del pensar y el sentir de nuestra raza”; “la intangible unidad nacional”.
- 25.
“sarcàstica paradoxa”; “purificar i regir des de lluny [Madrid] una llengua que a casa seva pròpia [Catalunya] […] és cada dia més travada i més perseguida en el seu ús”.
- 26.
Antoni Rubió i Lluch (1856–1937), historian and first president of the Institut d’Estudis Catalans.
- 27.
Manuel de Montoliu (1877–1961), literary critic and historian.
- 28.
Agustí Calvet (1887–1964), journalist who used the pen name “Gaziel”.
- 29.
Years later, Fabra denied having received pressure from the politicians (Bladé Desumvila 1969: 88).
- 30.
“vasallaje de nuestra cultura respecto de nuestra política”.
- 31.
“posar-se per damunt dels polítics i deslligar-se de la disciplina dels partits, però per sotmetre’s a la disciplina, més inflexible, de la Justícia, del Dret, de la Dignitat”.
- 32.
Josep Pla (1897–1981), catalan writer and journalist.
- 33.
“Dels polítics en tinc molt millor idea, perquè el llibre de la història em demostra que tot el que s’ha fet al món —molt o poc— que té un sentit d’higiene moral, és degut als polítics”.
- 34.
“en el pla de la justícia i del dret”; “feina d’il·lustració i de sosteniment i d’exemple”; “obra d’ordenació i de guia”.
- 35.
“no farà pas la seva feina si no baixa a la plaça (com Sòcrates!)”.
- 36.
“No he pretès mai ésser res més que un intel·lectual, d’intel·lectual és la meva tasca en aquest món”.
- 37.
“principis vivents, perennes”.
- 38.
“no se’m podrà dir que jo prediqui el recloïment dins la torre de vori. Ara, tancar-s’hi de tant en tant, produir una obra de bellesa o de pura especulació, baldament sigui una obra que només es justifiqui per ella mateixa…”.
- 39.
Riba published the first book of Estances in 1919.
- 40.
“amb poca massa de tradició operant”.
- 41.
Jorge Guillén (1893–1984), Spanish poet. He was a member of the Generation of ’27.
- 42.
“honda tendència a encerrar mi poesía cada vez más en sí misma”.
- 43.
“une valeur de pur exercice à l’acte d’écrire”.
- 44.
“oblit del que és de tothom i val per a tothom”; “sentiments unànimes”.
- 45.
“hi ha sempre alguna cosa d’individual, sentiment, visió, somni, que apareix dotat d’un valor universal”.
- 46.
The so-called Second Spanish Republic was proclaimed in 1931 and lasted until the end of the Civil War in 1939.
- 47.
“a la generació dita de Prat de la Riba [que havia] sentit formular-se […] el deure d’ésser catalans [i de] salvar la llengua [en] una literatura que, amb l’ambició d’afegir alguna cosa a Europa, tingués entre nosaltres tota la dignitat, tota la força, tota la plenitud com a fet social”.
- 48.
“restar de moment sense públic”.
- 49.
“de salvació de la pàtria, [i això implicava que l’escriptor] ha d’haver pres partit […] per tal d’exercir la seva acció salvadora sobre la col·lectivitat, [ja sigui] pel contingut de doctrina de l’obra que li lliura [o] baldament només sigui per l’eficàcia exemplar de les regles segons les quals l’obra és realitzada”.
- 50.
“la mateixa forma de l’ànima i del pensament catalans”.
- 51.
“fa més que en rigor no se li demana i avança tant, si molt convé, que de moment resta sense públic; [una renúncia] a què per deure essencial ha d’estar disposat tot escriptor que porti un autèntic missatge, [amb l’esperança de contribuir amb la seva obra al] millorament de la cultura lingüística de la massa”.
- 52.
“No negligim, els intel·lectuals emigrats, de mantenir la figura i l’acció de les nostres institucions culturals i literàries per tal de salvar l’esperit de Catalunya”.
- 53.
“No em defalleixen, però, la fe, ni la idea del nostre deure”.
- 54.
“un mètode de pensament i de coneixença; de descoberta de mi mateix i del món”.
- 55.
“en un donat moment del temps, en un donat lloc de la terra”; “per haver lliurement dit que sí a unes determinades coses que considerava en acord amb la meva condició i dit que no a unes altres que jutjava contràries a ella”.
- 56.
“la llibertat [com a recerca] del que és ver i el que és just, [una llibertat que] si enlloc és vençuda […]/tota la terra en sofreix”.
- 57.
“volia per a aquella coneixença preciosa [de si mateix] una expressió en la llengua, de la qual, meva, […] des del meu primer dia, jo havia anat rebent formes per als meus sentiments i per als meus pensaments”.
- 58.
Xavier Benguerel (1905–1990) was a Catalan writer exiled in Chile between 1939 and 1954.
- 59.
“vivim, humiliats, enmig d’esdeveniments enormes”; “[aquelles coses que] ens ajuden meravellosament a alliberar-nos dins un petit món nostre. […] Per això em resisteixo a fer la poesia que sembla reclamar-nos el temps; tinc por que donaria menys als altres que no pas ara, i que jo mateix m’hi enviliria”.
- 60.
Institution created in 1907 by Enric Prat de la Riba to promote Catalan scientific studies.
- 61.
Cultural magazine created in 1924.
- 62.
“referir-la a experiències originals meves”.
- 63.
“ésser camí, i alhora paradoxalment estructura, de veritat […] de l’ordre que sigui, [i si aquesta veritat] és autèntica d’un, […] serà igualment de tothom”; “la construcció i la creixença total de l’home, d’un home, dins el seu temps”; “cap dels problemes ni dels anhels ni dels modes de l’època no hi seran estranys”.
- 64.
“material de vida ja per a d’altres que, comentant-los, els afegeixen a llur construcció d’ells mateixos”.
- 65.
“la insensibilitat i […] la banalitat dels simples devoradors de novel·les”; “feliços pocs [ofegats per una] turba [per a la qual] la literatura ha descendit a entreteniment o a excitant de cada dia”.
- 66.
“en el seu aspecte fonamental de narració, [però que sobretot l’apreciaria com] un monument de la llengua pròpia, per a la qual a tant s’aspira”.
- 67.
“ara més que mai, cal enaltir”.
- 68.
The Renaixença (Catalan Renaissance) was a mid-nineteenth century revivalist movement in Catalan language and culture.
- 69.
“Els poetes s’han compromès amb llur públic, i el públic amb els seus poetes, per interessos en part estranys a la poesia en si, [la qual cosa havia imposat als autors] exigències, […] limitacions [i] serveis”; “restar de moment sense públic”; “[un] públic futur. […] Quan ell existirà, la nostra poesia serà sens dubte més humana, més elemental, més lliure i generosa, tindrà una acció social menys espectacular, però més profunda”.
References
Bladé Desumvila, A. (1969). Pompeu Fabra. Biografia essencial. Barcelona: Pòrtic.
Cambó, F. (1932). Pròleg. In J. Maragall (Ed.), El sentiment de pàtria. Obres completes XIII (pp. 9–15). Barcelona: Sala Parés Llibreria.
Campillo, M. (1988). La literatura durant la guerra civil. In J. Aulet (Ed.), Catalunya i la guerra civil (pp. 165–180). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Casacuberta, M. (2012). Sobre el significat del lema «Catalunya endins»: Joan Maragall i la construcció de la cultura del catalanisme. In G. Casals & M. Talavera (Eds.), Maragall: textos i contextos (pp. 221–244). Barcelona: Universitat Autònona de Barcelona, Servei de Publicacions.
Castellanos, J. (2002). Literatura catalana i compromís social en els anys trenta. In Els Marges (Vol. 69, pp. 7–23). Barcelona.
de Torre, G. (1958). Problemática de la literatura. Losada: Buenos Aires.
Gassol, O. (2007). Carles Riba, un model d’intel·lectual per a una cultura en crisi. Els anys 50. In R. Panyella (Ed.), La rojecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània (pp. 351–363). Lleida and Barcelona: Punctum & Trilcat.
Gaziel (Agustí Calvet). (1927). Cultura y política. La Vanguardia, 18-03, Barcelona, 1.
Guardans, R. (1954). Carta abierta a Carlos Riba. Destino, 880, 19-6, Barcelona, 25.
Guardiola, C.-J. (Ed.). (1990). Cartes de Carles Riba I: 1910–1938. Barcelona: Edicions de la Magrana.
Guardiola, C.-J. (Ed.). (1991). Cartes de Carles Riba II: 1939–1952. Barcelona: Edicions de la Magrana.
Guardiola, C.-J. (Ed.). (1993). Cartes de Carles Riba III: 1953–1959. Barcelona: Edicions de la Magrana.
Guerrero, M. (1996). J. V. Foix, investigador en poesia. Barcelona: Empúries.
Ilie, P. (1973). The poetics of social awareness in the generation of 1936. In J. Ferran & D.P. Testa (Eds.), Spanish writers of 1936. Crisis and commitment in the poetry of the thirties and forties (pp. 109–121). London: Tamesis Books Limited.
Malé, J. (2001). Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920–1938. Barcelona: Edicions de la Magrana.
Malé, J. (2010). La poesia de Carles Riba. In J. Malé, C.-J Guardiola, & C. Riba (Eds.), Cor delatat. Antologia poètica comentada (pp. 15–59). Barcelona: Educaula.
Malé, J. (2012). Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos. Lleida: Càtedra Màrius Torres and Pagès editors.
Medina, J. (1989). Carles Riba (1893–1959), I & II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mosquera, R. (1996). Presència catalana en "La Gaceta Literaria". In Randa (Vol. 38, pp. 43–98). Palma de Mallorca.
Pla, J. (1927). Intel·lectuals i politics. La Publicitat, 30-03, Barcelona, 1.
Plutarch (1926). Vides paral leles, I. (C. Riba, Trans.). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
Riba, C. (1954). Maragall, català representatiu. In J. Maragall (Ed.), Antologia poètica. Barcelona: Selecta.
Riba, C. (1984). Obres completes (Vol. 1). In E. Sullà & J. Medina (Eds.). Barcelona: Edicions 62.
Riba, C. (1985). Obres completes (Vol. 2). In E. Sullà & J. Medina (Eds.). Barcelona: Edicions 62.
Riba, C. (1986). Obres completes (Vol. 3). In E. Sullà & J. Medina (Eds.). Barcelona: Edicions 62.
Riba, C. (1988). Obres completes (Vol. 4). In E. Sullà & J. Medina (Ed.). Barcelona: Edicions 62.
Samsó, J. (1995). La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública (1939–1951), II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Sartre, J.-P. (1948). Situations, II. Paris: Gallimard.
Serrahima, M. (1981). Vida i obra de Joan Maragall. Barcelona: Editorial Laia.
Torné, R. (1996). Carles Riba, sobre la didàctica del grec. In Els Marges (Vol. 57, pp. 53–69). Barcelona.
Valéry, P. (1957). Œuvres, I. In: J. Hytier (Ed.). Paris: Gallimard.
Author information
Authors and Affiliations
Corresponding author
Editor information
Editors and Affiliations
Rights and permissions
Copyright information
© 2019 Springer Nature Switzerland AG
About this chapter
Cite this chapter
Malé, J. (2019). Carles Riba: An Intellectual Between Poetry and Politics. In: Casanovas, P., Corretger, M., Salvador, V. (eds) The Rise of Catalan Identity. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-18144-4_6
Download citation
DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-18144-4_6
Published:
Publisher Name: Springer, Cham
Print ISBN: 978-3-030-18143-7
Online ISBN: 978-3-030-18144-4
eBook Packages: Religion and PhilosophyPhilosophy and Religion (R0)