Iberian amphorae beyond the mainland: imports in southwestern Mallorca (Balearic Islands, Spain)

  • Evanthia Tsantini
  • Carlos Quintana
  • Daniel Albero
  • Miguel Ángel Cau Ontiveros
Original Paper
  • 3 Downloads

Abstract

This paper offers an integrated archaeological and geochemical study of Iberian amphora found at the indigenous settlement of Puig de Sa Morisca, in southwestern Mallorca (Balearic Islands, Spain). The results of the chemical characterisation and its comparison with a large database for this type of ceramic materials provide a first insight into trade of foodstuffs between the Iberian Peninsula and the Balearic Islands during the Iron Age. The results of this study show a considerable complexity in the Iberian amphorae arriving in the Balearic Islands. On the one hand, the study supports a previous hypothesis that certain amphora from eastern and southern Cossetania (current area of Tarragona and the Vallés) arrived in the Islands; and on the other hand, it also demonstrates for the first time the arrival of some Laietanian (current area of Maresme -Mataró) products.

Keywords

Iberian Amphorae Provenance Trade Technology Iberian Peninsula Balearic Islands 

Notes

Acknowledgements

This work is part of the activities of the Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB), Consolidated Group (2017SGR 1043), thanks to the support of the Comissionat per a Universitats i Recerca del DIUE de la Generalitat de Catalunya. Great part of the work was carried out in the framework of the project: LRPWESTMED/ref. HAR2013-45874-P, funded by the Plan Nacional de I+D+I Ministerio de Economía y Competitividad, Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación, with contributions from FEDER funds (PI: Miguel Ángel Cau Ontiveros). Other part of the analytical work related to the Ph. D thesis of the corresponding author was developed within the project: BHA2000-07’27-C03-02 that was financed by ex. Ministerio de Ciencia y Tecnología. We would like to acknowledge the help of the technical staff of the Centres Científics i Tecnològics of the University of Barcelona, where the WDXRF and XRD analyses were performed. Finally, this paper was written under the scientific objectives of the research project HAR2015-67211-P: Archipiélagos: Paisajes, comunidades prehistóricas insulares y estrategias de conectividad en el mediterráneo Occidental. El caso de las Islas Baleares durante la Prehistoria sponsored by Ministerio de Economía y Competitividad (Spain).

References

  1. Aguelo X, Pons O, de Juan C, Ramon J, Mata C, Soria L, Piqué R, Antolín F (2013) El pecio de Binissafúller. Estado de las investigaciones. In: Nieto X, Ramírez A, Recio P (eds) Arqueología subacuática española: Actas del I Congreso de Arqueología Naútica y Subacuática Española, Cartagena (14, 15 y 16 de marzo de 2013), pp 67–85
  2. Aitchison J (1986) The statistical analysis of compositional data. Chapman and Hall, LondonCrossRefGoogle Scholar
  3. Álvarez N, Castelló JS, Gómez-Bellard C (2000) Estudio preliminar de las ánforas del Alt de Benimaquia (Dénia, Alicante). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 21:121–136Google Scholar
  4. Asensio i Vilaró D, Cela Espín X, Miró i Alaix C, Mirói Alaix MT, Revilla E (2009) El nucli ibèric de Montjuïc Les sitges de Magòria o de Port Barcelona Quarhis 5:15–85Google Scholar
  5. Asensio-Vilaró D (1995) Memòria de l'excavació al jaciment del Corral / Les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Diposit Digital de Catalunya, Generalitat de Catalunya. (URL: http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/24077/qmem6024.pdf?sequence=446)
  6. Asensio-Vilaró D (1996) Les àmfores d'importació de la ciutadella ibèrica d'Alorda Park o Les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Revista d'Arqueologia de Ponent 6:35–79Google Scholar
  7. Belfiore CM, Day PM, Hein A, Kilikoglou V, La Rosa V, Mazzoleni P, Pezzino A (2007) Petrographic and chemical characteristaion of pottery production of the late Minoan I kiln at Haghia Triada, Crete. Archaeometry 49:621–653CrossRefGoogle Scholar
  8. Bishop GL, Harbottle G, Sayre EV (1982) Chemical and mathematical procedures employed in the Maya fine paste ceramics project. In: Sabloff JA (ed) Analyses of fine paste ceramics: excavations at Seibal. Department of El Petén, Guatemala. Memoirs of the Peabody museum 15/2. Cambridge, Mass., Peabody museum, pp 238–314Google Scholar
  9. Brugera R (1994) Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l’àrea del Penedès. Miscel·lània Penedesenca 24:77–88Google Scholar
  10. Bruguera R (2006) Les àmfores ibèriques de Can Jordi (Sant Vicenç de Montalt). Sessió d’Estudis Mataronins 23:279–287Google Scholar
  11. Buxeda i, Garrigós J (1999) Alteration and contamination of archaeological ceramics: the perturbation problem. J Arch Sci 2:295–313CrossRefGoogle Scholar
  12. Buxeda I, Garrigós J., Cau M. A., Gurt J. M and Tuset, F., 1995, Análisis tradicional y análisis arqueométrico en el estudio de las cerámicas comunes de época romana, in Ceràmica Comuna Romana d’època Alto-Imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió, Monografies Emporitanes 8: 39–60; EmpúriesGoogle Scholar
  13. Buxeda I, Garrigós J, Kilikoglou V (2003) Total variation as a measure of variability in chemical data sets. In: van Zelts L (ed) Patterns and process. Smithsonian Center for Materials Research and Education, Suitland, Maryland, pp 185–198Google Scholar
  14. Calvo M, Javaloyas D, Albero D, García Rosselló J, Guerrero V (2011) The ways people move: mobility & seascapes in the Balearic Islands during the Late Bronze Age (c. 1400-850/800 BC). World Archaeol 43(3):345–363CrossRefGoogle Scholar
  15. Codex SCCL (1995) Camí de Vista Alegre, a Autopistes i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l’Autopista A-19. Barcelona, Autopistas C.E.S.A., Generalitat de Catalunya, pp 94–117Google Scholar
  16. Conde i Berdós MJ (1998) Ceràmica Ibèrica de Pollèntia (Alcùdia, Mallorca). Cypsela 12:195–212Google Scholar
  17. Estarellas M, Merino J (2005) Treballs arqueològics preliminars al Pedret de Bóquer (Pollença). In: Sánchez León ML, Barceló M (eds.) L’antiguitat clàssica i la seva pervivència a les Illes Balears, XII Jornades d’Estudis Històrics Locals (Palma, 17–19 de noviembre de 2004), pp 39–60Google Scholar
  18. Ferrer C, Rigo A (2003) Puig Castellar. Els ibers a Santa Coloma de Gramenet. 5 anys d’intervenció arqueològica (1998–2002). Monografies locals. Santa Coloma de Gramenet, Museu Torre Balldovina, p 2Google Scholar
  19. Gower JC (1967) A comparison of some methods of cluster analysis. Biometrics 23:623–637CrossRefGoogle Scholar
  20. Guerrero V (1993) Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria. El Tall, Palma de MallorcaGoogle Scholar
  21. Guerrero V, Quintana C (2000) Comercio y difusión de ánforas ibéricas en Baleares. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 21:153–182Google Scholar
  22. Guerrero V, Miró J, Ramón J (1991) El pecio de Binisafuller (Menorca), un mercante púnico del siglo III aC. Meloussa 2:9–30Google Scholar
  23. Guerrero V, Calvo M, Salvá B (2002) La cultura Talayótica: una sociedad de la edad del hierro en la periferia de la colonización fenicia. Complutum 13:221–225Google Scholar
  24. Guerrero V, Calvo M, García Rosselló J, Gornés S (2007) Prehistoria de las Islas Baleares: Registro arqueológico y evolución social antes de la Edad del Hierro. BAR International Series. Archaeopress, Oxford, p 1690Google Scholar
  25. Hernández YM (1983) Yacimiento ibérico Can Badell (Bigues-Riells del Fay, Vallés Oriental). Instituto de Prehistoria y Arqueología. Comision Gestora del Museo Arqueológico Bigues-Riells del Fay, BarcelonaGoogle Scholar
  26. Hernández Gasch JY, Quintana C (2013) Cuando el vino impregnó la isla de Mallorca: el comercio púnico-ebusitano y las comunidades locales durante la segunda mitad del siglo V y el siglo IV a.C. Trab Prehist 70(2):315–331CrossRefGoogle Scholar
  27. IGME (1985) Mapa Geológico de España E. 1:200.000: Hoja 55/7-7 Lllíria.Servicio de Publicaciones del Ministerio de Industria y Energía, MadridGoogle Scholar
  28. López A, Fierro J (1988) L’època ibèrica a Darró. Hipòtesis i evidències proporcionades per les darreres excavacions. Miscel·lània Penedesenca 11:37–68Google Scholar
  29. López A, Fierro J (1992) Materials per una classificació de la ceràmica ibèrica a torn produïda a Darró (Vilanova i La Geltrú). Miscel·lània Penedesenca 16(1):9–96Google Scholar
  30. López A, Fierro J (1993) Un horno con ánforas tipo púnico-ebusitano hallado en Darró (Vilanova i La Geltrú). In: El mundo púnico. Sociedad i Cultura, Murcia, 443–463Google Scholar
  31. Manzano S, Santos M (2008) El carregament d’àmfores ibèriques. In: Nieto X, Santos M (eds) El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç, Monografies del CASC 7, Museu Arqueològic de Catalunya, Girona, pp 163–198Google Scholar
  32. Mathsoft (1999) S-PLUS 2000. User's Cuide: Data Analysis Products Division, MathSoft. SeattleGoogle Scholar
  33. Miró J, (1983-1984) Algunas consideraciones sobre las ánforas ibéricas Mañá B-3. Pyrenae 19-20:157–189Google Scholar
  34. Picon M (1973) Introduction à l'étude technique des céramiques sigillées de Lezoux, Centre de Recherches sur les techniques Gréco-romaines 2, DijonGoogle Scholar
  35. Pons E (1982-1983) Acerca de unos hornos ibéricos en la Riera de Sant Simó (Mataró). Laietania 2-3:185–200Google Scholar
  36. Quintana C (2000) La ceràmica superficial d'importació del Puig de Sa Morisca. Ajuntament de Calvià, CalviàGoogle Scholar
  37. Quintana C (2006) Comerç en el món talaiòtic: el conjunt amfòric de Ses Païsses (Artà, Mallorca). Pyrenae 37(2):47–69Google Scholar
  38. Quintana C (2015) El Túmul de Son Ferrer (Calvià, Mallorca): centro receptor secundario. Estudio de las ánforas Materialidades 3:2–33Google Scholar
  39. Quintana C, Guerrero V (2004) Las ánforas del Puig de Sa Morisca (Mallorca): los contextos del siglo IV AC. In: Sanmartí J, Ugolini D, Ramón J, Asensio D (eds) La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (segles VIII-III a.C.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts, Actes de la II Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (març 2002). Arqueomediterrània 8, pp 253–260Google Scholar
  40. Ramon J (1991) Las ánforas púnicas de Ibiza. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, IbizaGoogle Scholar
  41. Ribas BM (1983–84) Un taller d’àmfores a Mataró. Pyrenae 19–20:281–285Google Scholar
  42. Ribera LA (1982) Las ánforas prerromanas valencianas (fenicias, ibéricas y púnicas). Serie de Trabajos Varios del S.I.P. 73. ValènciaGoogle Scholar
  43. Ribera A, Tsantini E (2008) Las ánforas del mundo ibérico. In: Bernal D, Ribera A (eds) Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión, XXVI Congreso Internacional Rei Cretariae Romanae Fautores, Cádiz (28 de septiembre – 5 de octubre), pp 617–634Google Scholar
  44. Rosell L, Orti F, Kasprzyk A, Playa E, Marek Peryt T (1998) Strontium geochemistry of Miocene primary gypsum: Messinian of southeastern Spain and Sicily and Bedenian of Poland. J Sediment Res 68(1):63–79CrossRefGoogle Scholar
  45. Rosser Limiñana P, Elayi J, Pérez Burgos JM (2003) El Cerro de las Balsas y el Chinchorro: una aproximación arqueológica del Poblamiento Prehistórico e Ibérico de la Albufereta de Alicante. Monográfico del Patrimonio Cultural de Alicante n°2, AlicanteGoogle Scholar
  46. Sala F (1994) La cultura ibérica de los siglos VI al III a.C. en las comarcas meridionales de la Contestania. Una propuesta de evolución a partir de los yacimientos de El Oral, El Puntal y La Escuera. Unpublished Ph. D., Universidad de AlicanteGoogle Scholar
  47. Sanmartí J, Asensio D (2005) Fenicis i púnics al territori de Catalunya: cinc segles d’interacció colonial. Fonaments 12:89–105Google Scholar
  48. Sanmartí J, Bruguera R (1998) Les àmfores ibèriques del “celler” del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). Cypsela 12:183–194Google Scholar
  49. Sanmartí J, Bruguera R, Morer J (1998) Les àmfores ibèriques a la Catalunya Meridional. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 19:267–290Google Scholar
  50. Sanmartí J, Asensio D, Martin A (2002) Les relacions comercials amb el món mediterrani dels pobles indígenes de la Catalunya sudpirinenca durant el període tardoarcaic (ca. 575-450 AC). Cypsela 14:69–106Google Scholar
  51. Sanmartí J, Bruguera R, Miñarro M (2004) Las ánforas ibéricas de la costa de Cataluña. Documents d’Arhéologie Méridionale 27:379–403Google Scholar
  52. Santos M (2008) Les àmfores gregues. In: Nieto X, Santos M (eds) El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç. Monografies del CASC 7, Museu Arqueològic de Catalunya, Girona, pp 125–152Google Scholar
  53. Sourisseau JC (2004) Les ámphores ibériques et phénico-puniques en Provence. Documents d’Archéologie Méridionale 27:319–346Google Scholar
  54. Tsantini E (2007) Estudi de la producción i distribució d’àmfores ibèriques en el NE peninsular a través de la seva caracterització arqueomètrica. On line published Ph. D. University of Barcelona (http://www.tdx.cat/handle/10803/2598)
  55. Tsantini E, Buxeda J, Gurt JM, Madrid M, Miñarro M (2005a) Amphorae production in the pre-roman north east of the Iberian Peninsula, and evidence of trade to the Balearic Islands. In: Prudênico MI, Dias MI, Wearenborch JC (eds) Understanding people though their pottery. Instituto Português de Arqueologia and Ministerio da Cultura, Lisbon, pp 279–286Google Scholar
  56. Tsantini E, Buxeda J, Gurt JM (2005b) Estudi arqueomètric de les àmfores ibèriques del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet). In: Mercadal O (Coord.) Món Ibéric Als Països Catalans, Insitut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà, pp 312–318Google Scholar
  57. Tsantini E, Jiménez-Piqué E, Montana G, Randazzo L (2015) Strength of pre-roman amphorae: comparison of the different types. J Arch Sci Rep 2:405–417Google Scholar
  58. Viseras C, Soria JM, Fernández J, García F (2005) The neogene-quaternary basins of the betic cordillera: an overview. Geophys Res Abstr 7:11123. (SRef-ID: 1607–7962/gra/EGU05-A-11123)Google Scholar

Copyright information

© Springer-Verlag GmbH Germany, part of Springer Nature 2018

Authors and Affiliations

  • Evanthia Tsantini
    • 1
  • Carlos Quintana
    • 2
  • Daniel Albero
    • 2
    • 3
  • Miguel Ángel Cau Ontiveros
    • 1
    • 4
    • 5
  1. 1.ERAAUB, Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història i ArqueologiaUniversitat de BarcelonaBarcelonaSpain
  2. 2.ArqueoUIB - Research Group in Material Culture and Archaeological HeritageUniversity of the Balearic IslandsPalmaSpain
  3. 3.Departament de Ciències Històriques i Teoria de les ArtsUniversitat de les Illes BalearsPalmaSpain
  4. 4.ICREABarcelonaSpain
  5. 5.Joukowsky Institute for Archaeology and the Ancient WorldBrown UniversityProvidenceUSA

Personalised recommendations